Aromes d’espècies, artesania joiosa, versos cantats, vestits llargs, pentinats elaborats, ferro forjat, i el bestiar i la ceràmica, també els cistellaires, i els carrers plens de xiuxiuejos musicals. Així és l’abril. A Montblanc. Pels volts de Sant Jordi arriba cada any, puntual, l’esperada Setmana Medieval, una cita marcada en vermell al calendari des de fa mesos. Aquests dos caps de setmana prometen. Com sempre, ens descarreguem el programa frisant saber on anirem al matí, a quina hora hi ha tal o tal altra activitat. I, a la tarda, quan fan allò? I quin dia és la representació de la Llegenda? I el mercat, a quina hora comença? I les comitives? I...?

Cada detall, cada moment, cada minut ha estat programat, té unes persones responsables que l’han dissenyat i tirat endavant. Totes les activitats que es duen a terme compten necessàriament amb un gran equip, amb reunions, amb tasques de voluntaris, amb modistes, amb vigilants, amb totes i cadascuna de les persones que troba valuós dedicar part del seu temps a un esdeveniment únic.

Se’ns ofereix una combinació exquisida d’espectacles i llegenda, música i gastronomia, història i patrimoni. El mercat és una bona oportunitat pels llaminers: aquell formatge, aquelles coques de forner, aquells embotits... I l’artesania, la mostra d’oficis antics, les tavernes. Ja se sent l’olor de carn a la brasa que ens arriba al llarg dels carrers. I passejant, passejant veiem voleiar els estendards, els emblemes de les cases nobles. Aquests dies les muralles fan més goig que mai, no em puc estar de reconèixer la bona feina que s’ha dut a terme per anar recuperant la muralla, aquest patrimoni històric indiscutible amb què comptem i que és un dels valors de la vila.

Si mirem arreu del país trobarem ciutats que tenen una festa que els és característica, una festa diferent i singular. A Tortosa, el Renaixement; a Girona, Temps de Flors; a Tarragona, la Tàrraco Viva, i a Montblanc, la Setmana Medieval.

Queda tan poc per Sant Jordi! Els escriptors estaven pendents d’aquesta data des de fa mesos, alguns hi pensaven tot escrivint de bon matí o a mitja tarda després de fer una passejada inspiradora; altres tenien present el desitjat 23 d’abril quan, asseguts en una cafeteria, elaboraven mentalment el cinquè capítol del llibre i en prenien notes en un tovalló, amb un cafè al costat, tal com mana la tradició. Després vénen els editors, ells, setmanes abans de la data assenyalada, estan immersos en un pic de feina que ha de permetre obtenir aquell document word en format volum de llibre, que nosaltres comprarem a una paradeta o a la nostra llibreria dijous que ve. I això és possible perquè ara els distribuïdors són els que circulen amunt i avall repartint-los, com si Reis Mags fossin. Les llibreries són el darrer estament, allà on tots ens adrecem per fer un cop d’ull, triar i comprar la nostra propera lectura. Sant Jordi és un dia entranyable per a la gent a qui agraden les lletres, a la Conca hi ha diversos amants de la poesia que també deuen esperar amb candeletes aquesta data.

Els cotxes van arribant a la vila, es veuen els estendards com dansen al ritme del vent, se senten els ecos de les Corts Catalanes medievals reunides a Montblanc que ens animen a prosseguir. La gent es va posant els vestits, el calçat a conjunt, una ornamentació ben triada, sortirem per exemple amb un cistell, amb un mocador o amb una llança, tot depèn de si hem triat ser poble, nobles, cavallers o si volem encarnar algun personatge. Els cavalls i la resta del bestiar també estan preparats. Els músics ja afinen els instruments i tots els que representen escenes han memoritzat les seves posicions.

Tot és a punt per a la nova Setmana Medieval, que és el fruit de l’esforç de la gent que treballa durant mesos per fer-la possible, cada any amb voluntat de millorar, d’oferir el caramel més dolç, de gaudir plegats. Per això voldria aprofitar aquestes línies per agrair els bons moments que ens fan passar.