A Occident, gràcies al gran sistema econòmic que ens han creat, en el qual només compta l’enginyeria fiscal i les persones cada cop hi tenen menys a dir, hi ha més d’un i més d’una que no és que es cregui desgraciat i víctima del sistema, sinó que senzillament ho és; i ho és perquè cada cop li han posat més i més difícil el fet de poder posar el plat a taula cada dia.

Malauradament, però, aquest mateix sistema occidental que hem anat creant o ens han creat ha fet anar, primer, com a colònies i, després, com ha volgut a cop de bomba o a cop del que sigui, i ha creat autèntics inferns en països que eren més o menys estables, amb la consegüent lògica posterior, que molts dels seus habitants, tot i que saben de les penúries de molts occidentals, prefereixen el nostre purgatori que no pas el seu infern i, per arribar al purgatori, no esperen un judici. Es deixen enganyar o no per alguns energúmens que trafiquen amb ells sobre infames embarcacions i, és clar, molts perden la vida sota l’aigua del Mare Nostrum, tot esperant un purgatori que ja no els arribarà mai, perquè han caigut enmig de les flames de l’infern.

I, com era d’esperar, amb menys proclames i dol que quan moren uns pocs occidentals, tot són laments, ja que, és clar, qui alimentarà tant desgraciat que fuig de l’infern? Nosaltres els hem destrossat llurs països i ara paguem les nostres culpes.