Sant Jordi ha omplert, novament, els pobles i les ciutats del nostre país de bons sentiments, de literatura i de roses emotives. Perquè la vida és per viure-la, intensament, i gaudir de cada instant, com hauríem de fer sempre, defugint la temporalitat relativa i endinsant-nos en l’ara. I per això podem passejar per la Conca, i captivar-nos per les ressonàncies medievals que aquest cap de setmana tornen a mostrar-se entre torres, muralles i portals.

En paral·lel als cavallers, nobles i joglars que hom pot veure en aquesta sardana pètria, també el nostre monestir està d’enhorabona.  

Si aquest dijous, 23 d’abril, la turística Rambla que davalla de plaça Catalunya a l’estàtua de Colom era farcida de curiosos, lectors, parelles i signatures, el passat dilluns també hi passàvem, a la tarda, direcció plaça Sant Jaume. Anant pel carrer Ferran sentim tocar les sis, i mirem el rellotge instintivament. La temperatura acompanya i som a l’avantsala d’un estiu que promet molt. Arribem a la plaça, salutació protocol·lària, fem un pas dins de l’Ajuntament i pugem les escales consistorials de mà dreta, tot copsant les peces escultòriques de Llimona. Ja hi ha força gent, i al cap d’uns minuts s’acabarà d’omplir. Acadèmics historiadors, amics, polítics i representants d’entitats culturals ocupen aquells bancs de fusta àmpliament treballats

En un espai honorífic com és el Saló de Cent, amb els domassos preciosos de les quatre barres que van restaurar-se fa uns anys, té lloc l’acte de reconeixement per la donació que Paul Preston fa del seu llegat al Monestir de Poblet. Es parla d’uns 2.800 llibres i una quarantena de caixes amb material divers, que no són poques. L’abat de Poblet, Josep Alegre, l’alcalde de la ciutat comtal Xavier Trias, el rector de la Universitat de Barcelona Dídac Ramírez i el poeta Jordi Amat en glossaren la decisió, ben a prop d’un satisfet Antoni Vives, que veu com la proposta ideada s’ha materialitzat.

Paul Preston (Liverpool, 1946) és un reconegut historiador britànic vinculat al món universitari anglès.  Des de la London School of Economics, ha estudiat amb profunditat temes contemporanis peninsulars, fent especial èmfasi en la temàtica catalana.

Resulta sempre curiós adonar-se com hi ha persones que se senten atretes per conèixer detalladament, analitzar amb minuciositat i al capdavall difondre facetes d’altres realitats més o menys llunyanes a les que inicialment podríem considerar com a pròpies. A l’apropar-s’hi d’una manera continuada, però, la nova cultura passa a ser, també, part de la seva existència i així, podem veure com Preston és membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans i ha obtingut nombrosos reconeixements per part d’organismes del Principat, com el Premi Pompeu Fabra (2012 i el Premi d’Honor Lluís Carulla (2013). No és estrany, doncs, que coneixent la realitat estudiada, Preston s’hagi pronunciat favorable al dret a decidir. En aquest sentit va ser un dels signants internacionals –amb Desmond Tutu i Noam Chomsky, entre d’altres– del manifest “Let Catalans Vote”, per tal de demanar que es deixés votar el 9N.

L’historiador anglès, que ha centrat bona part de les seves investigacions al voltant de la Segona República, la Guerra Civil i la dictadura franquista, expressava amb un català perfecte el seu agraïment per la consideració rebuda pels seus llibres i apunts que, per l’estil amè, han fet perdre –o guanyar– algunes hores de son als seus aficionats. S’espera, amb la donació, que aquestes notes de l’hispanista i aficionat –hooligan?– de l’equip de futbol de l’Everton, puguin ser útils, en un futur, per a noves recerques al voltant de la qüestió com ho són ja actualment els altres fons que es custodien al conjunt cistercenc.  

Així, com es proposava, aquells que gaudeixin dels paisatges primaverals pel passeig que arribarà a Poblet, podran trobar al seu interior un espai arxivístic que s’amplia i que ens ajuda a entendre moments fonamentals de la història del nostre país.