Avui és divendres, demà reflexió i diumenge serà un dia bonic.

Diumenge ha ser un dia de participació, d’anar als col·legis electorals, de concòrdia i de bon veïnatge.  Pot ser un d’aquells dies festius en que ens aixequem ben d’hora, ben d’hora, per ser els primers  a votar, fent cua si cal, davant de les portes que obriran puntuals. A d’altres els sonarà també el despertador a primera hora, però preferiran sortir a fer un tomb matiner, o una mica d’esport, abans d’enfilar-se cap a les urnes.

Sovint els dies d’eleccions van lligats també a esmorzars consistents, a tot un ritual familiar que s’inicia a la taula, a mig matí. Quina deu ser l’hora de major afluència? Segur que les estadístiques ens ho podrien dir, però així a grans trets, de 12 h a 14 h i després a la tarda just abans de tancar? Això, sobretot que ningú s’oblidi que els col·legis, al vespre, tenen una hora límit i que després tanquen. A veure si després fent temps tota la jornada, al final se’ns passarà per alt!

Jo sóc bastant d’aquests de mig matí, tot i que el 9-N vam matinar, per poder gaudir d’una cua esplèndida! (Diria que mai m’havia fet tanta il·lusió poder fer cua!) En tot cas, allò positiu d’anar-hi entre les 11 h i les 13 h és que després de petar la xerrada amb aquells que han tingut la sort de rebre l’amable proposta d’estar asseguts davant de les urnes, pots allargar el matí, al sol o a l’ombra –segons el moment electoral i la meteorologia del dia– tot fent el vermut. Entenent vermut com un concepte genèric que inclou des d’aigües de diverses mineralitzacions, passant per refrescos o cerveses fins al que s’entén tradicionalment com vermut.

És en aquest marc, entre patates –braves? de bossa?– i olives, que es desenvolupen les darreres travesses. Estem parlant d’unes converses al voltant d’unes hipòtesis que amb poques hores es veuran constatades o refutades, però que en aquell moment encara continuen sent simples proposicions dubitatives per fer caliu, per comentar això o allò. El mateix passa els dies de futbol. Pot haver-hi indicis, però abans d’un Barça-Madrid tampoc ningú té clar qui guanyarà. Ara, en la situació que ens trobem i amb les declaracions dels ministres dels últims dies, estaria bé que com a mínim nosaltres, a la Conca, ajudèssim a marcar als nostres jugadors. Més pensant, que al setembre, encara tenim el partit de tornada.
Les jornades com les de diumenge són ben especials, jo també les vinculo molt a un dinar d’aquests de sobretaules allargades on es prossegueixen les converses del matí. És un dia de recuperar enquestes i de parlar amb molta gent. Per a tal propòsit, el mòbil ens serà un bon aliat. El pitjor d’un diumenge d’eleccions arriba cap a les 18h de la tarda, quan encara queden dues hores per a tancar els col·legis electorals però molta gent ja voldríem saber com ha anat la cosa. Són moments d’espera poc dissimulats. Crec que pot ser un bon moment per –si ja heu votat– aprofitar per fer altres coses. Enllestir alguns temes pendents de la setmana o desconnectar parcialment de la temàtica sufragista.  Una bona manera de fer-ho, en el cas de que no tingueu res previst, seria quedar amb algú  i parlar, ara sí, d’altres qüestions. Segur que hi ha gent amb qui mai tenim temps de veure’ns. Doncs potser aquella hora i mitja llarga pot servir-nos.

Ara, a les 20 h hem de tornar a estar connectats. Enguany hi haurà enquesta a peu d’urna? Sigui com sigui, i amb la nit que es presenta, ja hauríem d’anar-ho preparant tot. Sopar fred? Entrepans? Petites especialitats per anar picant? Els més decidits hauran anat als mateixos col·legis electorals per poder seguir l’escrutini en directe. A casa, les paperetes aniran sortint, i els formatges i les gràfiques de barres seran presents a la petita pantalla.

Amb el pas dels minuts s’aniran concretant els resultats i esperem que amb un temps relativament curt tindrem ja la composició dels nostres Ajuntaments, d’aquells que treballaran per fer de les nostres viles i ciutats els millors espais per viure, d’aquells que tenen projectes i d’aquells que saben cap on volem anar.