Definitivament, aquest país nostre mereixeria passar més d’un dia pel psicoanalista ja que, sense cap mena de dubte, peca d’una gran cosa i aquesta és la manca d’autoestima en sí mateix; tot i que és cert que en els darrers temps sembla que la medicació ha anat una mica  millor i aquest petit país, en un altre temps, gran potència del Mediterrani, ha gosat aixecar una mica el cap i plantejar un procés sobiranista que de ben segur que acabarà bé, però costarà patir ases i esquelles. Dic tot això, ja que aquest passat diumenge, arran de la victòria del Barça a la lliga espanyola, tots els jugadors i resta de comitiva que viatjaven a l’avió que els portava de retorn cap a casa, cridava emocionada i davant les càmeres allò de «campeones, campeones, oé, oé… campenones…». Bé, tan baixa és l’autoestima cap a la principal riquesa del país, que és la seva llengua pròpia, que no es pot dir, «campions, campions»? Que lo de «campeones…» per entendre’ns, hagués sortit, doncs, de Luís Enrique o d’algú altre més, ho hauria entès, però senyores i senyors, de tot un Piqué o d’altres insignes catalanets de l’equip, doncs no ho entenc; i no dono en absolut les culpes al Barça, és quelcom que ho fan tots els equips de totes les categories i edats del país. Quan guanyen quelcom, ja no són catalans, són «campeones», no pas campions. En fi, canviar de llengua, i això també ho fem molt, és falta també, d’autoestima.