Drac, llibre, rosa. Amb la imatge de la diada de Sant Jordi d’enguany projectada a la pantalla de la sala d’actes comença l’acte institucional que la delegació del govern català organitza a la Casa de la Generalitat a Tarragona. És dimarts 22 d’abril i representants institucionals i de la societat civil s’apleguen a la històrica seu del carrer Major de la ciutat de passat romà per celebrar una de les dates més joioses del calendari, poques hores abans que floristeries, llibreters i editorials omplin rambles i places amb autors, novetats literàries, roses i espigues.

Amb benvinguda del director dels Serveis Territorials de Cultura, Ricard Ibarra, i parlaments de la delegada, Lucía López, i del conseller d’Esports, Berni Álvarez —també amb l’assistència de la consellera de Salut, Olga Pané—, l’acte va comptar amb una conferència magistral de l’historiador de l’art Damià Amorós Albareda. Així, a partir del títol “Sant Jordi en les Arts”, el museòleg sarralenc va oferir una didàctica panoràmica històrica al voltant de la llegenda de sant Jordi i com aquesta s’ha vist reflectida al llarg de la història de l’art per part de pintors, escultors, brodadors o orfebres que a partir de les seves plasmacions ens han fet arribar la seva mirada al voltant de la temàtica, de manera recent també influïts per la narració del folklorista Joan Amades.

Així, l’historiador de l’art Damià Amorós va destacar el paisatge montblanquí en el qual el cubista Maties Palau Ferré situava les seves pintures de sant Jordi —com la que l’any 1972 va il·lustrar la portada d’El Correo Catalán—; i al llarg de la ponència va recórrer les diferents disciplines artístiques a partir, entre d’altres, de la imatge de sant Jordi esgotat després de la batalla que va recrear en gravats el dibuixant Junceda; de la visió que en tenia el decorador d’estil neogòtic Enric Monserdà; o de la representació que va teixir-ne el brodador Antoni Sadurní, al segle XV.

A més, les peces de joieria de l’orfebre i escenògraf Lluís Masriera —amb esmalt translúcid, diamants i robins— en relació amb el cavaller; un sant Jordi de postguerra amb cavall de conte d’Anna Aguilera i la verticalitat de tonalitats vermelles de Montserrat Gudiol, també van formar part del viatge de períodes, formes i estils ideat pel ponent i en el qual també van prendre-hi part l’escultura eqüestre d’Andreu Aleu, el bloc classicista de Joan Rebull i la reinterpretació, a peu dret, que va fer-ne Jassans.

D’aquesta manera, Amorós Albareda va transportar la repleta sala tarragonina a diversos indrets de la geografia catalana, del recinte emmurallat de la Vila Ducal de la Conca de Barberà fins al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al capdamunt de la muntanya de Montjuïc; i de la capella de l’abat Conill al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet fins a la modernista Casa de les Punxes —Casa Terrades— de l’avinguda Diagonal de Barcelona, passant pels escenaris paisatgístics de Rocallaura i la plaça de Sant Jaume de la ciutat comtal.

La dissertació, amena i amb elements d’actualitat que van connectar de seguida amb els assistents, va cloure’s tot recitant els versos de Sant Jordi gloriós de Josep Maria de Sagarra: “Sant Jordi té una rosa mig desclosa / pintada de vermell i de neguit / Catalunya és el nom d’aquesta rosa / i Sant Jordi la porta sobre el pit. / La rosa li ha contat gràcies i penes / i ell se l’estima fins qui sap a on / i amb ella té més sang a dins les venes / per plantar cara a tots els dracs del món”.