Fa temps els estius acostumaven a ser èpoques de l’any en els que les notícies amb consistència, les notícies d’allò que s’anomenen importants, brillaven per la seva absència i, en general, els noticiaris s’omplien, per exemple en el cas de la televisió, amb espais mítics com els De Vacances. Aquí ens explicaven sobretot què llegien els nostres polítics, per exemple, ja que encara se’ls hi tenia el respecte que es té a una persona suposadament il·lustrada i sàvia en les seves decisions, o bé també es recorria a nous esports de platja, que ara, de fet, ja són una mica vells, o al número de banderes blaves a les costes nostrades i d’altres reportatges que bé anaven omplint minuts. Inclús els mateixos diaris tenien el seu De Vacances, amb passatemps se suposa, perquè el lector els fes a la platja o al bosc o al càmping, etc. Ara, però, un cop ja som doctors en governs totalitaris que imposen lleis similars a la de “Vagos y maleantes” i som ja mig doctorats tots plegats en economia de països i financera, la cosa ja és més seriosa i poc espai queda als nostres mitjans de comunicació per explicar-nos les coses dels nostres polítics referents a la lectura o a on descansa o passa les vacances, Fulanito o Menganito. Ara, ens van les coses més dures i tots plegats assistim a discernir què és això de la nova política o no, pactes post municipals, el 27-S,... uff, tot plegat, més ferragós.