M

ontblanc té un tresor. I no és només patrimonial. És col·lectiu. Es diu Setmana Medieval.

Però no ens enganyem: aquesta festa no existeix per inèrcia. No és fruit de la casualitat ni d’un calendari que es repeteix any rere any. És el resultat de gairebé quaranta anys de feina sostinguda, compromesa i, sovint, silenciosa de l’Associació Medieval de la Llegenda de Sant Jordi.

Parlem clar: mantenir durant quatre dècades una entitat viva, amb la força suficient per mobilitzar centenars de persones, amb la capacitat d’organitzar deu dies de festa i més de noranta actes no és normal. És excepcional!

I això s’ha de dir, s’ha de reconèixer i s’ha de felicitar!

Perquè darrere de cada acte hi ha hores i centenars de voluntaris. Darrere de cada escenificació hi ha esforç i molts assajos. Darrere de cada èxit hi ha gent que hi creu. I això, en els temps actuals, té un valor incalculable.

La Setmana Medieval és molt més que una festa. És un projecte de poble. Un espai que travessa generacions: infants, joves, adults i gent gran. Tothom hi té lloc. Tothom hi pot participar. I això la converteix en una eina potentíssima de cohesió social.

I encara més: és una porta d’entrada. Una eina d’arrelament. Persones que han arribat a Montblanc des de fora hi troben un espai per implicar-se, per formar part d’un relat compartit, per sentir que aquest poble també és seu. Això no és folklore. Això és fer bategar un cor de poble.

Ara bé, si tot això és cert –i ho és–, també ho és que no ens podem quedar aquí, i és d’agrair que l’Associació Medieval treballi i tingui inquietuds per somiar-ho.

Montblanc té davant seu una oportunitat clara i ambiciosa. La consolidació de la Ruta Europea de Sant Jordi pot situar la vila en un mapa internacional de primer nivell. I aquí cal posar en valor el treball conjunt: l’Associació Medieval, l’Ajuntament i, en els darrers temps, la Universitat Rovira i Virgili, que està aportant rigor acadèmic i projecció, reforçant la viabilitat d’aquest projecte i donant-li un salt qualitatiu de futur.

Però hi ha un altre element clau que no es pot deixar passar: la creació d’un centre d’interpretació de la Llegenda de Sant Jordi. Un espai viu, pedagògic, capaç d’explicar no només la festa, sinó el significat profund de la figura de Sant Jordi: patró de Catalunya i de molts altres països, símbol universal de la lluita entre el bé i el mal, una història que travessa cultures i segles. I on també caldrà explicar per què Joan Amades va situar la llegenda a Montblanc. No és casualitat: és una aposta per vincular territori, tradició i imaginari col·lectiu. I això cal saber-ho explicar, fer-ho entendre i fer-ho viure tot l’any.

Aquest és el gran repte: que Sant Jordi no sigui només intens durant deu dies, sinó present els dotze mesos. Que generi activitat econòmica, que atregui turisme familiar i de qualitat, que reforci la centralitat de Montblanc en la celebració del patró de Catalunya.

Perquè quan un poble té una eina com aquesta, no pot limitar-se a conservar-la. Ha de fer-la créixer, projectar-la i creure-se-la.

Montblanc ja ha demostrat que sap organitzar, implicar i emocionar. Ja ha demostrat que té talent, capacitat i orgull de poble. Però ara el repte és un altre: obrir fronteres, convertir tot aquest potencial en una proposta de país, amb continuïtat, amb visió i amb ambició.

La Setmana Medieval no és només una festa reeixida. És una oportunitat. Una oportunitat per explicar qui som, per generar activitat, per reforçar la identitat i per situar Montblanc al lloc que li correspon dins el mapa cultural de Catalunya i d’Europa.

Agraint i valorant el que hem fet fins ara, la pregunta és què volem ser, on volem anar a partir d’ara.

Perquè les grans històries no s’acaben quan s’expliquen. S’acaben quan es deixen de creure.

I Montblanc, avui, té tots els motius per continuar escrivint la seva història i esdevenir llegenda!