Crec recordar que dels més o menys 350 articles publicats a la Nova Conca, només n’he dedicat un al maig del 2022, titulat Futbol femení, Barça!

Centrarem el futbol femení del Barça, ja que soc conscient que m’hi vaig començar a fixar només fa set o vuit anys, especialment quan va arribar a la seva primera final de la Champions, el 2019, contra l’Olympique de Lió, i que va perdre per 4 a 1 de la mà de Lluís Cortés, que tenia el mateix nom i primer cognom que el meu avi, fill de la Selva del Camp, que es deia Lluís Cortés Cochs. Ara ja en té quatre de Champions i ha arribat a la final les sis últimes temporades seguides:

Al 2021: Chelsea 0 Barça 4. Al 2022: Olympique de Lió 3 Barça 1. Al 2023: Barça 3 Wolfsburg 2. Al 2024: Barça 2 Olympique de Lió 0. Al 2025: Arsenal 1 Barça 0. Al 2026: Barça 4 Olympique de Lió 0; aquest últim, ara mateix, el dissabte 23 de maig a Oslo, Noruega.

Els entrenadors han sigut Lluís Cortés, Jonatan Giráldez i Pere Romeu. Tots amb les seves Champions. I el Barça femení ha guanyat les últimes deu lligues i totes les últimes Copes de la Reina, menys una que li van retirar per un error administratiu.

Penso que el moviment femení actual a can Barça deu ser semblant al de fa uns cent anys amb els homes, per les il·lusions dels inicis, tant per part de les jugadores com dels aficionats. Però amb l’avantatge de poder utilitzar les infraestructures de què els homes disposen des de fa temps i que elles ja s’han trobat a punt.

També s’observa com van assimilant i aprenent les tècniques, i es preveu un futur esplendorós, tant per a les que s’han format i es formen a la Masia com per a les jugadores de fora i estrangeres que s’hi van incorporant.

El Barça femení és, com a mínim, el millor equip d’Europa. Dominen els rondos, la possessió, les escapades per la banda amb centrades precises i unes transicions molt letals.

Tenen un futbol distret i divertit, i l’esperit de lluita té ADN Barça. Avui, per a mi, són garantia de domini i victòria, cosa que no es pot dir amb la mateixa rotunditat del futbol masculí del Barça, que, tot i continuar guanyant gairebé tot, a la Champions va més coix.

El futbol femení a can Barça va començar el 25 de desembre, dia de Nadal, de 1970; és a dir, amb 75 anys de retard respecte als homes. El 2006, amb Xavi Llorens com a entrenador, s’inicia l’escalada esportiva fins a arribar al dia d’avui, en què estem al màxim del màxim.

El 2015 ja es professionalitza l’equip i les jugadores comencen a guanyar alguns diners. El 2017 fan el primer fitxatge internacional amb Lieke Martens, campiona d’Europa amb la selecció holandesa i primera guanyadora del premi The Best de la FIFA.

El 2019 arriba i perd contra l’Olympique de Lió la primera final i, la temporada 2020-2021, ja fan el primer triplet de Copa, Lliga i Champions, com el Barça de Guardiola i després el de Luis Enrique, que, per cert, acaba de guanyar la segona Copa d’Europa seguida amb el Paris Saint-Germain, mentre que l’Arsenal acaba de perdre la seva tercera final i les tres als penals.

El 2022, jugant contra el Reial Madrid femení, ja van reunir 91.553 persones al Camp Nou, abans de la seva remodelació. També van omplir l’Estadi Olímpic de Montjuïc mentre duraven les obres del nou Camp Nou.

I l’Alèxia Putellas, que d’adolescent va jugar amb el Llevant i amb l’Espanyol, va néixer el 1994 i ara, amb 32 anys, es retira del Barça, on va arribar el 2012 amb 18 anys acabats de fer i fins avui, 26 de maig, que jugarà l’últim partit amb el Barça al Johan Cruyff, coincidint amb l’últim partit de Lliga al seu camp, una Lliga que ja tenen guanyada. També, mentre escric aquestes línies, se li fa al camp del Barça l’acomiadament institucional previ al seu últim partit.

Ens ha comunicat que jugarà a Londres. La primera vegada que va estar al Camp Nou, acompanyada del seu pare, tenia sis anys, i els jugadors eren homes. El pare va morir jove i no l’ha vist triomfar. Amb el Barça ha jugat 507 partits i ha fet 232 gols. Als 30 anys va tenir una lesió greu al genoll esquerre i es va estar deu mesos sense poder jugar.

Nascuda a Mollet, ha sigut la primera a marcar tant al Johan Cruyff com al Camp Nou de l’era moderna. Està en possessió de dues Pilotes d’Or i dos premis The Best.

Es distingeix per la seva habilitat i precisió en les passades a l’espai, i és tècnicament superba, creativa i decisiva.

Amb el vídeo d’acomiadament reconeix que plega del Barça perquè s’ha buidat... Això també ho va dir Guardiola. Però diu que viurà o morirà culer i que visca el Barça per sempre, perquè ens tornarem a veure i a trobar... Doncs, tot el camp ha sigut un clam!