Divendres passat, a l’Auditori de Barcelona, la III Festa dels Premis Premsa Comarcal -amb un merescut Premi d’Honor al poeta i articulista Carles Duarte- ens va evidenciar de nou la potència dels mitjans de comunicació de proximitat, d’aquells que setmana rere setmana ens ofereixen una crònica dels temps presents, pensats i fets des d’aquí, com a millors coneixedors de les notícies que succeeixen a prop nostre.

És aquesta estima pel bon periodisme el que ens porta, quan viatgem per Catalunya, a capbussar-nos, sempre que en tenim ocasió, en aquelles capçaleres que ens expliquen la realitat de cada indret, la política municipal, les festivitats que hi tenen lloc, els fets destacables que tenen ressò més enllà de l’àmbit geogràfic de la publicació, les personalitats que hi han viscut, els anhels dels propers anys, les temàtiques que escullen els seus columnistes a les pàgines d’opinió, etcètera.

És per això que quan esmorzem a les Borges Blanques, a tocar del passeig del Terrall, fullegem SomGarrigues; si som a Agramunt, ben a la vora de l’església romànica de Santa Maria, ens interessem per Sió; quan parem a l’avinguda Font de Valldans de Ponts, camí d’Oliana, Organyà i la Seu d’Urgell, ens agrada llegir el diari Segre i veure quines notícies obren el Diari d’Andorra; i si dinem a prop de la Casa de la Paraula, a Santa Coloma de Farners, terra de tradicions, repassem els reportatges de Ressò tot fent la sobretaula.

Per això associem la Revista de Cambrils amb els estius de la Costa Daurada; Nova Tàrrega amb els dissabtes de tardor, fent camí des de Belltall, Ciutadilla i Guimerà; i El9Nou quan ens apropem a Vic per fer-hi consultes d’arxiu, abans de pujar al Parador, allà on va redactar-se l’Estatut de Sau.  I, per tot això, és clar, és un goig escriure al setmanari Nova Conca del grup editorial El Vallenc, els mitjans de referència de la Conca de Barberà i de l’Alt Camp.

És aquesta mateixa passió per gaudir de la lectura de la Revista del Baix Empordà -plena de color- quan som a la Costa Brava, i de L’Erol, quan recordem mossèn Ballarín; la que ens porta als quioscs i a les cafeteries a endinsar-nos en l’actualitat informativa d’allà on siguem, segons el dia, també fora de la geografia dels territoris del domini lingüístic. Del sud-oest de la zona de Bordeus, quan els projectes ens porten al vessant atlàntic del migdia francès, fins als diaris gallecs com Nós Diario, El Correo Gallego o El Progreso de Lugo, entre d’altres, quan s’apropa la festivitat de Sant Jaume -a la imatge, a la cafeteria Airas Nunes, del cor de Santiago de Compostel·la, en una visita recent-, passant pels històrics rotatius que associem a Fleet Street -si parlem de Londres- i pels jornals italians, quan l’horitzó ens porta uns dies a Roma, la ciutat eterna en la qual sempre redescobrim pizzeries enyorades amb tiramisús sublims.

Diaris, reportatges i entrevistes de tradicions i formats diferents que ens permeten copsar l’imaginari col·lectiu de redactors i lectors, de subscriptors i articulistes. D’ofici i de gaudi.