Gran recorregut, capítol 2
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
La setmana passada ens vam posar les xiruques, vam omplir la motxilla, vam fer-nos amb el carnet de “6 T” per fer la primera part de la Ruta del Cister, que tot començant a l’Alt Camp ens va portar per viles de la Conca de Barberà fins arribar al Tallat i a Montblanquet, a l’Urgell. Doncs, un cop verificat que duem fruits secs, aigua suficient i tot està llest, continuem amb la magnífica segona part del recorregut. I com sabeu, per fer-ho glosem el capítol que en va emetre TV3 al programa Gran Recorregut, el maig del 2013, ben recomanable.
A 4 km de Montblanquet trobem el Monestir de Vallbona de les Monges, l’únic femení de la ruta, i al poble del mateix nom ben a prop s’hi estén una llarga renglera de molins de vent. Aquí comença el debat sobre l’estètica i l’energia eòlica, dualitat d’opinions. Potser no són els millor veïns, perquè modifiquen el paisatge, però són una bona alternativa i renovable a altres tipus d’energia més perillosa... el debat està servit. Ja fa sis anys que els molins estan plantats a la zona, inaugurats el 2009. És una energia que aprofita 100% el tren Ave, una energia que equivaldria, en un any normal de vent, a la que caldria per donar abast als habitatges de per exemple Montblanc. El poble següent és Rocallaura, conegut pel seu balneari, que aprofita les bones aigües de la zona.
Tot seguint tornem cap a la Conca de Barberà, primera parada? Belltall, a la Vall del Corb. Una característica del lloc és la producció d’all, el municipi compta amb una agrupació de productors d’All de Belltall, que organitza jornades específiques sobre aquesta hortalissa i també una festa que aquest anys, l’1 d’agost, va arribar a la setena edició. Continuant la ruta la propera població és Forés, que també s’anomena el mirador de la Conca, per la seva situació privilegiada a 866 metres sobre el nivell del mar, i d’on es poden gaudir d’unes impressionants vistes, tan de la Conca de Barberà com de part de la Segarra. S’albira el Montseny, el Mediterrani i fins i tot, des de la zona nord del nucli, es distingeixen les terres de Lleida. Si ens fixem en l’escut del poble constatarem com Forès va ser vila reial durant l’edat mitjana, i tenia representació a les Corts Catalanes.
A 5 km arribem a la següent parada, Rocafort de Queralt. Curiosament, toparem amb cases d’estil colonial, i l’explicació la trobem en el fet que hi va haver una emigració cap a Cuba, i alguns dels que van tornar, els anomenats “cubanos” van construir cases a l’estil de l’arquitectura colonial cubana, com per exemple cal Claret. Un altre edifici característic és el Sindicat Agrícola, un celler cooperatiu d’estil modernista, dissenyat per Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. El presentador del programa Gran Recorregut, quan arriba a Rocafort aprèn a cuinar caragols amb la cuinera Sara Contijoch, un plat ben típic que s’associa sovint amb les terres de Lleida, però que també es pot degustar en diversos llocs de la Conca.
Fent el recorregut passarem per camins propers a camps de cultius de la comarca. Entre ells trobarem un dels cultius més característics, les vinyes, el de les diverses empreses vitivinícoles de la Conca. Seguint, seguint, farem cap a Montbrió de la Marca, ben a prop de Sarral. Allà antigament s’hi trobava el castell de Montbrió, però no s’ha conservat fins a l’actualitat.
I tot seguit ja s’enfila l’últim tram de la ruta, ja a la comarca de l’Alt Camp, passant pel Pont d’Armentera i ja fins a Santes Creus. Al Pont d’Armentera el presentador visita una hípica que hi ha sortint del poble, on el presentador coneix la bona feina que fan d’ajuda i ensenyança a partir de la interacció amb els cavalls.
Finalment tanquem la ruta des del lloc on la vam començar, a Santes Creus. Fundat ja al segle XII per la protecció reial, el Monestir té aspectes de l’austeritat cistercenca i de la riquesa nobiliària. Hi ha dos mausoleus reials, Jaume II i la seva dona, Blanca d’Anjou; i el de Pere el Gran, als seus peus sembla que podria haver-hi Roger de Llúria. El capítol clou amb una visita a un mestre sabater, en Pepitu Cunillera, artesà del calçat i exemple de la feina ben feta.
I així acaba aquesta ruta plena de descobriments, tranquil·litat, història i paisatge.
A 4 km de Montblanquet trobem el Monestir de Vallbona de les Monges, l’únic femení de la ruta, i al poble del mateix nom ben a prop s’hi estén una llarga renglera de molins de vent. Aquí comença el debat sobre l’estètica i l’energia eòlica, dualitat d’opinions. Potser no són els millor veïns, perquè modifiquen el paisatge, però són una bona alternativa i renovable a altres tipus d’energia més perillosa... el debat està servit. Ja fa sis anys que els molins estan plantats a la zona, inaugurats el 2009. És una energia que aprofita 100% el tren Ave, una energia que equivaldria, en un any normal de vent, a la que caldria per donar abast als habitatges de per exemple Montblanc. El poble següent és Rocallaura, conegut pel seu balneari, que aprofita les bones aigües de la zona.
Tot seguint tornem cap a la Conca de Barberà, primera parada? Belltall, a la Vall del Corb. Una característica del lloc és la producció d’all, el municipi compta amb una agrupació de productors d’All de Belltall, que organitza jornades específiques sobre aquesta hortalissa i també una festa que aquest anys, l’1 d’agost, va arribar a la setena edició. Continuant la ruta la propera població és Forés, que també s’anomena el mirador de la Conca, per la seva situació privilegiada a 866 metres sobre el nivell del mar, i d’on es poden gaudir d’unes impressionants vistes, tan de la Conca de Barberà com de part de la Segarra. S’albira el Montseny, el Mediterrani i fins i tot, des de la zona nord del nucli, es distingeixen les terres de Lleida. Si ens fixem en l’escut del poble constatarem com Forès va ser vila reial durant l’edat mitjana, i tenia representació a les Corts Catalanes.
A 5 km arribem a la següent parada, Rocafort de Queralt. Curiosament, toparem amb cases d’estil colonial, i l’explicació la trobem en el fet que hi va haver una emigració cap a Cuba, i alguns dels que van tornar, els anomenats “cubanos” van construir cases a l’estil de l’arquitectura colonial cubana, com per exemple cal Claret. Un altre edifici característic és el Sindicat Agrícola, un celler cooperatiu d’estil modernista, dissenyat per Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí. El presentador del programa Gran Recorregut, quan arriba a Rocafort aprèn a cuinar caragols amb la cuinera Sara Contijoch, un plat ben típic que s’associa sovint amb les terres de Lleida, però que també es pot degustar en diversos llocs de la Conca.
Fent el recorregut passarem per camins propers a camps de cultius de la comarca. Entre ells trobarem un dels cultius més característics, les vinyes, el de les diverses empreses vitivinícoles de la Conca. Seguint, seguint, farem cap a Montbrió de la Marca, ben a prop de Sarral. Allà antigament s’hi trobava el castell de Montbrió, però no s’ha conservat fins a l’actualitat.
I tot seguit ja s’enfila l’últim tram de la ruta, ja a la comarca de l’Alt Camp, passant pel Pont d’Armentera i ja fins a Santes Creus. Al Pont d’Armentera el presentador visita una hípica que hi ha sortint del poble, on el presentador coneix la bona feina que fan d’ajuda i ensenyança a partir de la interacció amb els cavalls.
Finalment tanquem la ruta des del lloc on la vam començar, a Santes Creus. Fundat ja al segle XII per la protecció reial, el Monestir té aspectes de l’austeritat cistercenca i de la riquesa nobiliària. Hi ha dos mausoleus reials, Jaume II i la seva dona, Blanca d’Anjou; i el de Pere el Gran, als seus peus sembla que podria haver-hi Roger de Llúria. El capítol clou amb una visita a un mestre sabater, en Pepitu Cunillera, artesà del calçat i exemple de la feina ben feta.
I així acaba aquesta ruta plena de descobriments, tranquil·litat, història i paisatge.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres