Un matí agafem el cotxe i ens enfilem carretera amunt. Pel camí, passem per Lleida, entrem a la Noguera, enfilant-nos-hi fins que arribem a l’Alta Ribagorça. La nostra destinació és la magnífica Vall de Boí. Dividim temàticament els dies que tenim per endavant: un dia anirem d’excursió i l’endemà farem la ruta del romànic.

Aquesta vall, com gairebé tot el Pirineu, compta amb una gran diversitat de camins ben senyalitzats i per a tots els gustos. Podem triar entre passejos lleugers i còmodes, caminades més o menys llargues, excursions de diverses hores de durada, rutes per fer durant més d’un dia i encaminar-nos a fonts, ermites, refugis... Nosaltres vam escollir anar a Aigüestortes, passant pel bonic llac de Llebreta.  

Vam arribar-hi amb el cotxe. Un cartell avisava que la zona d’aparcament més propera ja era plena (era un dia de pont i estem parlant de poques desenes de cotxes, no ens espantem), i s’havia habilitat una segona zona just a tocar de la carretera, amb una desena de cotxes. Aparquem i ens dirigim camí amunt. Deu minuts i ja som a l’inici de la ruta. Una caseta de fusta amb una persona que atén qui necessita informació i, sinó ens cal, que ja portem mapa, doncs endavant. Podem triar la ruta per la muntanya, que serà més elevada i en la que haurem de fer via pel camí entre els arbres i creuar un rierol sobre un pont mòbil de fusta, o bé la ruta més suau i espaiada, seguint el camí i amb també unes magnífiques vistes de tot l’entorn. Tant si triem l’una com l’altra arribarem a l’esperat llac Llebreta. Allà és un bon moment per esmorzar, si hem començat a caminar ben d’hora, o per dinar, si hem iniciat la ruta més tard. Asseguts a l’herba mirant cap al llac, envoltats de la cadena de muntanyes, quina tranquil·litat.

Prosseguim, aquí també podem triar si seguir les indicacions del camí que ens portaran per dreceres entremig de la muntanya o agafar el camí més ample que continua amunt fent ziga-zaga. Nosaltres decidim pujar per la muntanya i, per baixar, agafar el camí. Tot pujant descobrim el salt d’aigua que cau espetegant. Ja som ben a prop del nostre objectiu, una mica més amunt ja tenim Aigüestortes, la zona plana amb diversos llacs petitons, aigües aquí i allà, rierols... aigües tortes, doncs. Allà hi trobem un mirador des del qual veiem tot el que hem caminat: les muntanyes del fons, dos pics més propers, l’estany sota nostre...
L’endemà el primer que fem és anar a Taüll. Ens han promès unes visites guiades que valen molt la pena i un audiovisual sorprenent. Fa temps que ja havíem visitat les esglésies romàniques, però ara Sant Climent de Taüll compta amb la novetat de l’audiovisual. I realment ens quedem amb la boca oberta. Tots sabem que les pintures originals de l’església es conserven al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Fa anys a Taüll les havien tornat a pintar imitant les originals, però ara han tret aquesta capa. Queden les restes amb esbossos de pintura i just damunt s’hi projecta una imatge digital que recrea perfectament com eren les obres; i també s’hi recrea el procés de pintar el pantocràtor. El mateix poble de Taüll compta amb una segona església romànica, la de Santa Maria. A Boí hi tenim la de Sant Joan i a Erill la Vall la de Santa Eulàlia, i pels pobles del voltant encara se n’hi troben unes quantes més. És curiós com van poder construir-se tantes esglésies, tan properes i en pobles que a l’edat mitjana encara eren més petits. Doncs bé, resulta que a l’Edat Mitjana els senyors d’Erill van rebre aquestes terres per participar en la campanya catalana per recuperar Barbastre i Saragossa. Entre els segles XI i XIV els Erill van bastir aquest conjunt i per fer-ho van reunir els millors mestres de l’època.

L’any 1907 l’Institut d’Estudis Catalans comença el redescobriment del romànic, però l’any 1919, veient el que havia passat amb les pintures de Mur, que havien estat venudes al museu de Boston, i a falta de lleis que protegissin el patrimoni, es va decidir emprendre un programa més actiu de protecció del patrimoni català. Es va decidir arrencar les pintures i traslladar-les al MNAC, per conservar-les. Imagineu-vos quin gran desplegament. L’any 2000 el conjunt romànic va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.