Sempre s’ha dit que per donar una passada endavant, de vegades se n’han de donar dues enrere, i també que Déu traça les línies rectes amb corbes. Doncs bé, d’uns pocs anys ençà, a un servidor, amb més o menys freqüència, sempre li pregunten: “Escolta, com veus lo del procés?”; “Creus que això del procés arribarà a bon port?”… I més o menys preguntes per l’estil. I jo, que no és que sigui massa optimista per naturalesa, sempre contesto amb relació al nostre procés en pla optimista, ja que francament, no veig massa factors negatius que convidin a ser pessimista en aquest aspecte, tot i que sóc ben conscient, que avui dia són més que ara fa un any, els pessimistes que circulen amb relació al procés i que són molts d’aquests, els qui voldrien ser optimistes i no ho aconsegueixen. I dic que sóc optimista, ja que per una banda, són molts els factors que de cara al 2016, si no perdem la xaveta, ens poden ajudar a nosaltres, els catalans que volem la independència del nostre país. I és que per una banda, si no és obligada per Europa i, crec que amb ni aquestes, a Espanya no signaran l’ordre perquè puguem votar l’autodeterminació; per altra, la sacsejada que tindrà l’economia i les institucions, principalment les europees, el 2016, amb Espanya de retruc, permetran, en certa forma, el campi qui pugui; per no anomenar el mal karma de l’Estat i més coses, que ja explicarem.