Rahola i d’Espona

Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
El canvi d’any és un bon moment per fer una mirada enrere i valorar com han anat els darrers dotze mesos. En el meu cas, aquest ha estat un 2015 molt vinculat a les comarques gironines, a l’Empordà del veterà Rahola i d’Espona, que enguany ha pogut llegir la seva vida en paper, després de mesos d’elaboració de la seva biografia que vam publicar amb la Fundació Irla i la Diputació de Girona.

Rahola i d’Espona no són uns cognoms que passin desapercebuts. Són molts els elements que els constitueixen i que amb els anys i el pas de les generacions han anat embrancant-se en aquests llinatges. La mare, els d’Espona, provinents de la petita noblesa terratinent de la plana de Vic, d’aquelles comarques tradicionalment agrícoles, ramaderes i comercials, com Osona. Contrades molt arrelades a la terra, de cor i sentiment. Els Rahola, nissaga empordanesa de noms il·lustres i de records presents; gironins de la Costa Brava, de tinta, paper i mar.

Josep Rahola d’Espona, als seus noranta-set anys, és memòria viva del republicanisme de les comarques gironines. D’arrel empordanesa, la seva trajectòria ha estat marcada pel seu compromís polític. El catalanisme familiar el vincula amb el món intel·lectual dels anys 1930, la Guerra Civil, la retirada i els camps de concentració, l’exili francès i la represa cultural a l’interior. De la lluita antifranquista passa a la militància a Esquerra Republicana de Catalunya, amb la que sempre havia simpatitzat. Rahola és, a més, un nom institucional d’ERC.

La seva voluntat de servei públic, de servei al país, el va portar a defensar l’esquerra catalana al Senat. De 1979 a 1986 serà una destacada veu gironina dels valors d’esquerres, catalanistes i republicans, que avui continua defensant. Rahola comparteix les seves conviccions també amb tota una generació d’utòpics republicans que, després de viure guerra i franquisme, estan il·lusionats en veure que el seu esforç està servint perquè el país camini cap a la llibertat somniada.
Al llarg de les cent vuitanta pàgines del volum, convergint el fil cronològic amb aspectes temàtics, el lector s’endinsa en els antecedents immediats, en la nissaga Rahola, en els seus anys de joventut i amb el pas per la Mútua Escolar Blanquerna, que sempre tindrà present; el conflicte bèl·lic, l’antifranquisme i la transició. Es detalla la seva etapa al Senat, en les dues legislatures en què tingué responsabilitats parlamentàries a Madrid, destacant-ne els aspectes més rellevants.

S’analitza la vida interna d’Esquerra i Rahola, que ens fa evident el seu punt de vista respecte a Catalunya, Europa i el món. A les darreres pàgines del llibre, ja des de l’actualitat, a la finca de Fortianell on resideix des de fa anys, Rahola demostra com continua mantenint els mateixos valors que l’han caracteritzat sempre.
La narració és acompanyada per Rahola, que ens parla en primera persona d’opinions, impressions i records. Així, la recerca bibliogràfica, d’arxiu, premsa i les fonts orals constitueixen la base científica del treball. Al text l’acompanyen imatges que il·lustren la llarga trajectòria, personal i política de Josep Rahola. (Res millor per a una biografia que poder anar seguint la vida del personatge amb fotografies dels moments més crucials!). Amb les fotografies, hom copsa moments destacats dels fets narrats: el Rahola polític i el Rahola familiar, dos vessants d’una mateixa persona.

En el context polític actual, després que els esdeveniments dels darrers anys, del 27S i del clam de la societat hagin situat el procés en un moment clau, és un bon moment per girar la mirada i veure com la situació d’avui no és conseqüència de l’atzar, sinó fruit d’esforços llaurats per somniadors.

Arreu dels Països Catalans s’hi troben persones que es poden considerar referents pel seu compromís continuat amb Catalunya. Persones que han dedicat la seva vida a forjar el somni d’un futur millor per a la col·lectivitat, pel conjunt de la societat. Sens dubte, a les comarques gironines, Rahola n’és un dels més representatius, amb una projecció notòria.

Esperem, doncs, no malbaratar el somni, i dirigir-nos cap allà on ens marquen els nostres anhels.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres