És a Perpinyà on Francesc Dalmau entra en contacte amb una persona que serà determinant per al futur de la seva vida, un personatge que el marcarà. Dalmau coneixerà l’espia anglès Donald Darling.

Darling és un d’aquells personatges que l’historiador va coneixent a mesura que estira fils documentals i relliga testimonis d’aquí i d’allà. Persones que segurament no seran àmpliament conegudes, però que han marcat les vivències d’alguns dels nostres referents contemporanis del segle XX.  

L’agent britànic, periodista de formació, coneixia bé Catalunya i la gent que es movia en el catalanisme pels anys viscuts a Barcelona durant la Guerra Civil, on havia après català. La complicitat entre ells es faria notòria.

En aquells moments, Darling estava al capdavant de la delegació perpinyanesa d’una institució humanitària que gestionava fons pels refugiats republicans, The National Joint Committee for Spanish Relief, com a eina de captació de republicans de cara al combat mundial. Seria el cas també de Francesc Viadiu i la cadena d’evasió Alexis, de la que TV3 en faria una pel·lícula fa anys. D’aquesta manera, gràcies a Darling, Dalmau va poder instal·lar-se a Montpeller.

En aquella ciutat occitana s’hi aplegaren una bona quantitat de catalans, com recordava el lleidatà Víctor Torres, que també s’hi refugià, a les seves memòries polítiques i familiars (Pagès Editors, 1994). Allà, s’hi apreciaven especialment les passejades pels carrerons propers a la catedral i els carrers adjacents a la plaça de la Comèdia, que s’omplia al migdia i al vespre. Es tractava, aleshores, d’una ciutat relativament petita on destacava, això sí, el conjunt hospitalari i clínic, tot essent un dels centres sanitaris més reconeguts de la meitat sud de l’Hexàgon.

Així, Dalmau va poder matricular-se a la Facultat de Medicina per poder prosseguir els seus estudis, que s’havien vist estroncats per la guerra. Segurament com a conseqüència de les hipotètiques convalidacions, «em falten tres anys per acabar la carrera», precisa Dalmau en una carta a la seva germana Laura des de Montpeller, en què li explica el fred que ha fet aquell hivern –1939 a 1940– al Llenguadoc i la seva intenció de visitar Beziers, viatge en què aprofitaria per trobar-se amb un contacte polític.

A la residència universitària de Montpeller, sota l’auspici de Darling, hi coincidirien uns quants estudiants catalans. Així ho recordava Heribert Barrera (Proa, 2001). «Jo hi tenia amics del Bloc Escolar Nacionalista: Alexandre Cirici, Jaume Picas, Francesc Espriu, Manuel Cruells, Francesc Dalmau... i a través d’ells em van afegir al grup». Barrera tenia present d’aquells mesos passats a la residència universitària alguns detalls logístics curiosos. «Teníem dret a dinar i sopar. Ho preciso perquè l’escocès que ajudava aquest Darling va considerar que l’esmorzar no feia falta [...] Ara, a l’hora de dinar a vegades fèiem trampes perquè ens portessin un plat més», recollia Vila.

És Bladé qui, referint-se als joves universitaris que estudiaven a Montpeller, deixà constància al seu dietari de l’exili que anomenà L’exiliada (Pòrtic, 1976) que «crearen molt aviat l’anomenat Grup d’Estudiants Catalans, el qual figura adscrit a la Ciutat Universitària de Montpeller sota el patronatge de les autoritats acadèmiques i sostingut econòmicament per l’esmentat Comitè Britànic. Compta, a més, amb la protecció de l’Associació General d’Estudiants».
En els mesos que segueixen, Dalmau coneix i retroba d’altres exiliats amb els qui comparteix inquietuds, els ja citats Heribert Barrera, Pi i Sunyer, Josep Rahola, Alexandre Cirici... Tot i la complexitat de l’exili, Dalmau no oblida en cap cas la família i, detallista, els envia cartes i postals, algunes de les quals hem pogut llegir tantes dècades després.

Com ja li havia passat anteriorment, però, la contraposició bèl·lica entre els ideals democràtics i els totalitarismes tornaran a situar-se al davant de les seves obligacions acadèmiques, tot impedint-li enllestir els seus estudis. L’1 de setembre de 1939 té lloc la invasió de Polònia. Les democràcies continentals diuen prou. El dia 3 França i la Gran Bretanya declaren la guerra a Alemanya. Comença la Segona Guerra Mundial.