Ja fa dies que vinc comentant en aquesta columna la riota que estan fent des de l’Estat els seus polítics, que continuen incapaços de formar un govern. No fa pas tant que des de les diferents tribunes del centre peninsular s’enfotien ara si ara també de què els catalans volíem fer una república però, en canvi, érem incapaços de construir un govern. Ens tractaven, doncs, ben bé, com de ruquets polítics funcionals. Ara les coses s’han girat i mentre nosaltres fa ja dies que tenim govern, un govern ferm, discret, treballador i que a pas serè va construint aquest nou estat d’Europa que volem, ells estan empantanegats intentant quadrar uns números impossibles. Són incapaços de posar-se d’acord i en això hi ha el que ells anomenen el problema català pel mig, que en teoria hauria d’unir déus i dimonis per tal d’impedir la ruptura de la sacra unitat d’Espanya. Però, amics i amigues, ni amb aquestes són capaços de posar-se d’acord i, per més conya, no paren de petar-los més i més casos de corrupció sistèmica que a la mica que es descuidin poden acabar amb el seu invent i continuar sent la riota d’Europa. Amb tot plegat, nosaltres hem de continuar amb la nostra i anar fent, anar fent el pas de la formiga que durant l’estiu va acumulant miquetes per poder passar el dur hivern i deixar que ells vagin malgastant les seves reserves. No sé què em fa pensar que igual hi tornaran a haver eleccions.