A l’altra banda del televisor normalment tot es veu amb molta més seguretat que si ets protagonista de les imatges que es retransmeten a través d’aquest mitjà. Així, podem dinar o sopar i la pantalla d’aquest electrodomèstic ens manté a cobert de les escenes de guerra més desgraciades que ningú es pugui imaginar. Veiem campaments de famèlics refugiats mentre, potser, algú es fa un rotet perquè el dinar o el sopar li ha aprofitat i els terratrèmols no ens afecten perquè la nostra casa està dreta i ben calenteta, a l’inrevés del que passa a l’altra banda de la pantalla del televisor. La nostra societat, tot i la crisi que pateix, s’ha acostumat a un grau tal de confort, ha posat el seu llindar de confort tan alt, que, malauradament, cada cop és més difícil i complicat que la situació aliena ens preocupi, ens tregui en definitiva el son. Sortosament, són moltes les persones que cada cop estan més conscienciades que res està separat i que tot allò que afecta el proïsme ens afecta a nosaltres. Igual que tot allò que li fem a la Terra, ella ens ho torna o tornarà amb escreix. I és amb aquesta idea clara de què les nostres accions estan interconnectades que potser algun dia tornarem a tenir allò necessari per no dinar ni sopar tranquils fins que amb els nostres gestos particulars ajudem a què s’acabin les desgràcies que només un ésser viu com l’espècia humana és capaç de causar.