Tot i que l’Estat espanyol i la seva classe política estan passant des de fa setmanes amb els resultats electorals damunt la taula el seu calvari particular o, més ben dit, un lent i llarg caminar pel purgatori, la màquina de negar el que sigui al poble català continua en marxa i ben lubricada, i és que ja se sap que més enllà de qui governi l’Estat espanyol té una classe dirigent, uns quadrets i unes instàncies administratives que han disposat, disposen i disposaran sempre, mani qui mani i hi hagi el ministre que hi hagi. Són els Aranzadis dels que parla un conegut periodista o els aplicats exalumnes del Colegio del Pilar. Ara, l’última que ens han negat és allò de la Conselleria d’Exteriors, creada pel Govern del nostre país; és a dir, cada cosa que aprovem ja se sap que acabarà al Constitucional i que aquest, per la seva banda, ho admetrà a velocitats desconegudes fins fa no massa, fet que suposa la suspensió immediata. La cosa està, llavors, en si realment hem desconnectat o no ho hem fet; si és creïble la declaració acordada i dita en seu del Parlament, sobre l’inici del procés de desconnexió o no de l’Estat. Sigui com sigui, penso que nosaltres hem d’anar a la nostra, perquè, és clar, es pot tenir oficina o el que vulguin d’exteriors sempre que, ja se sap, hi hagi un espia o representant diplomàtic espanyol seguint l’ombra del català, o les dues coses alhora.