A vegades un treballa en un edifici, durant mesos, anys, i no s’ha preguntat mai quina és la història del lloc. Sempre havia estat la seu de tal empresa, institució o entitat? Què hi havia abans? De quin segle o any és? A vegades amb unes senzilles preguntes podem descobrir tot una sèrie d’esdeveniments que van tenir lloc en els mateixos passadissos per on passem, o en el mateix espai físic, si es va remodelar o enderrocar la construcció anterior. Sovint veiem i pensem només en l’arquitectura, la funcionalitat o la pertinença del lloc que existeix durant el temps que nosaltres hi tenim relació, hi treballem, hi estudiem, hi passegem... Però en alguns llocs les pedres han vist passar persones, moviments i èpoques ben diferents.

A gran escala, hi ha llocs que sense voler-ho passen a ser seus temporals o permanents per qüestions geopolítiques o històriques. Bonn, per exemple, la ciutat natal de Beethoven, una ciutat mitjana d’Alemanya, va esdevenir la capital de l’Alemanya occidental durant els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, des del 1949 fins el 1990, un estatus temporal que va durar anys, tot esperant quan ho podria ser Berlín. També allí s’havia educat Konrad Adenauer, el primer canceller de l’Alemanya occidental després de la Segona Guerra Mundial.

Les històries que han viscut determinats llocs poden també ser clau en el seu futur, i tal va ser la meva sorpresa quan vaig saber fa uns mesos per quins fets havia passat l’edifici on treballo.

L’IG Farben-Haus que us vaig presentar la setmana passada, abans del seu ús actual, com un dels edificis emblemàtics de la Universitat de Frankfurt, ha tingut també el seu passat. Es va inaugurar el 1931, es diu que va ser en el seu moment la seu més gran del món d’una empresa, la química IG Farben; que al cap de pocs anys, en el marc de la Segona Guerra Mundial, va tenir formar part del règim del moment. A partir del 1945, però, s’hi va establir la seu de comandament dels aliats, concretament dels Estats Units. Va ser des d’aquest lloc que es va implantar el Pla Marshall, per reconstruir part d’Europa després de la Segona Guerra Mundial.. Com bé sabem, els Països Catalans, com a part de l’estat espanyol i sota el règim franquista, no van formar part d’aquest pla ni de cap acció europea o internacional per tornar la democràcia al país. Des d’aquesta perspectiva, i tenint en compte que des del 1975 Catalunya només ha comptat amb quatre dècades per posar-se al mateix nivell, com a mínim, que d’altres llocs de l’Europa occidental, que porten des del 1948 actualitzant-se, i comptant amb menys recursos que aquests llocs, bé ens en podem sentir orgullosos, també com a mínim, del nostre potencial.

Per tots aquests fets històrics, aquest edifici de Frankfurt compta amb la sala Eisenhower, president dels Estats Units, que va ser escenari d’alguns fets determinants: Aquí va ser el lloc oficial del lliurament dels Frankfurter Dokumente (els documents de Frankfurt), l’any 1948. Tot just feia tres anys de la finalització de la Segona Guerra Mundial i s’estava traçant el futur de l’estat polític alemany, aquests documents de Frankfurt van ser la base per crear una República Alemanya occidental (la Rep. Federal Alemanya). Els governadors militars dels Estats Units, Regne Unit i França es van reunir amb els representants dels lands occidentals alemanys, 11 dels 16 lands del país (el land és la divisió federal d’Alemanya, els “estats”). Els altres cinc lands, orientals, formaven part de la Unió Soviètica, amb l’excepció d’una part de la ciutat de Berlín, que era occidental. Una ciutat i un territori orientals envoltats per un mur construït per la part soviètica, per impedir que els seus habitants poguessin arribar a la part occidental, i així fins fa quatre dies, fins el 9 de Novembre de 1989.