Aquesta setmana el senyor secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, ha volgut agafar una alenada d’aire fresc i ha decidit fer una visita al president del nostre país, Puigdemont, per tal, d’oficialment, fer-li una oferta, que a mi ja em perdonaran, és com una mena d’estrany deja-vu que ben bé podria haver estat portada, el tema de les ofertes fetes, de diaris de fa ara deu anys. El pobre secretari general, per cert, va desesperat perquè s’ha aliat amb un grup a qui molts poders els interessa molt que talli no només un llom de bacallà sinó tot el bacallà, i el pobre Sánchez no deixa de ser com una comparsa a la que inclús els seus han apunyalat o han intentat fer-ho diverses vegades. I és clar, entre unes coses i unes altres, amb la certesa també que mai se sap del cert què es parla realment dintre dels despatxos, la cosa està igual pel secretari general que abans d’anar a Barcelona a Palau. Aquí, a Catalunya, té un PSC que després de la purga i la desbandada cada cop té menys de C i en el record encara queda allò de “Pasqual, aprobaré el Estatut que decida el Parlament de Catalunya”. I, senyores i senyors, ja veuen on som. Per tant, que ara vinguin amb els famosos 23 punts que Mas va presentar a Rajoy o fent l’oferta d’un nou Estatut doncs ja em diran, quines ganes de tirar enrere en el temps, quan per davant tenim una República il·lusionant que estem fent i farem entre tots.