Com més va la cosa menys entenc la política europea. Resulta que entre Europa i els americans anem pel món bombardejant a tort i a dret i quan ja no ens interessen els dictadors de torn i els hem venut armes, i quan els pobrets refugiats, per les nostres conseqüències, les dels dictadors de torn i les de qui convingui, truquen a la nostra porta, llavors, és clar, no volem que entrin. Ens fa por que la nostra sacrosanta identitat europea es perdi i que la misèria a la que la globalització ens ha portat no l’haguem de compartir amb alguns que encara són més pàries que nosaltres. I, amb tot plegat, en plena crisi de psiquiatra, a aquesta Europa nostra només se li acudeix dir al dictador disfressat turc que ens vingui a buscar els pàries, que, a canvi, deixarem que circulin els turcs lliurement per tot Europa, tal com si ja fossin del nostre decrèpit club. Així, Europa es passa per la bora dels pantalons tots els seus fonaments i a canvi de què ens rescatin dels pàries a qui tots nosaltres hem condemnat deix via lliure a un país que tanca diaris de l’oposició i a un país que té vocació imperialista, si no que els ho preguntin als grecs i a d’altres que han patit les seqüeles otomanes, per no parlar dels pobres kurds, que no poden aixecar els ulls al cel sense que els caigui un cop de bastó al cap. En definitiva, passejaran lliurement els turcs per Europa i els refugiats vindran pel Mediterrani.