Frankfurt és una ciutat plena de museus, fins i tot tenen una riba del riu Main dedicada a ells, el Museumsufer, al carrer Schaumainkai. Passejant-hi a una banda podem gaudir del riu, des d’on podrem observar l’espectacular skyline de la ciutat, i a l’altra anem trobant, un a un, ben distribuïts, bona part dels museus.

Per visitar tranquil·lament els espais d’exposicions calen uns quants dies, unes tardes aquí i allà. Comencem el trajecte pel primer que ens trobem, que és la col·lecció d’escultures de la Liebieghaus. Hi entrem, fem un breu recorregut començant per Egipte, Grècia i Roma, l’Edat Mitjana i el Renaixement, i també l’art oriental. Passem per busts d’emperadors romans, estàtues d’Atena, Mares de Déu romàniques i gòtiques, vestits renaixentistes... Quan hi vaig anar hi havia, a més, una exposició d’art del rococó sobre l’amor, titulada Gefährliche Liebschaften (Afers amorsos perillosos), però tot i el nom, mostrava boniques escultures i ceràmiques de joves enamorats i dolces pintures de parelles en entorns rurals.

Continuem per la riba i ens topem amb un gran museu d’història de l’art, ubicat en un edifici neoclàssic: l’Städel Museum. Va ser creat com a fundació per J.F. Städel el 1815, ara fa dos-cents un anys. És la fundació d’art més antiga d’Alemanya. A les diverses sales hi trobem pintures i escultures des del segle XIV fins a l’actualitat. L’exposició que tenen actualment es titula Maniera, sobre el manierisme italià a Florència.

Acabem de visitar dos museus d’art, però encara en trobarem uns quants més. De fet, més endavant, a la mateixa riba hi ha el Museum für Angewandte Kunst (museu d’art aplicat), i al centre un parell més.

De fet, si seguim pas a pas la riba del riu ara trobaríem el museu de la comunicació, i després el del cinema... Però, ja que parlem d’art, per què no visitar tots els d’aquesta temàtica ara, i així tenir una perspectiva de les institucions artístiques de Frankfurt?

Doncs som-hi! Ens dirigim al Museum für Angewandte Kunst. Estèticament, des de fora, recorda el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el MACBA. Un edifici en bloc blanc, modern, amb passos elevats i grans finestrals de vidre, però que combina amb zones complementàries, arrodonides. Aquí hi trobarem exposicions que podem englobar dins el concepte d’art contemporani. Una d’elles, recordo que englobava peces i objectes de qualsevol època o procedència, posades unes al costat de les altres, sense un relat, un cartell o un motiu. Només a l’entrada s’explicava que s’havien col·locat sense informació ni temàtica, com si hi fossin per casualitat. Cadascú n’ha de treure les seves conclusions.

I si deixem el carrer Schaumainkai, on hem estat tota l’estona, i travessem el pont Eiserner Steg, arribem directament al centre històric, al Römer. Allí, precisament al costat d’aquesta plaça, hi ha un altre museu d’art, el Schirn. Una de les coses que més em va agradar va ser poder visitar l’exposició de Miró, i reconèixer que justament els tres primers grans quadres de l’entrada, els Blaus I, II i III, els havia vist al Centre d’Art Pompidou de París l’any 2013. Vaig decidir agafar visita guiada, a veure què en deien, i vaig comprovar que quan parlaven de Joan Miró, anomenaven que era català i també apuntaven les seves conviccions identitàries.

Després d’una bona visita, avancem al cinquè i darrer museu d’art que visitem, el Museum für Moderne Kunst (Museu d’art modern). De fet, són tres edificis, un gairebé al costat o al davant de l’altre, i propers a la catedral. Quan hi vaig entrar al principal em va recordar força al tercer museu que hem comentat, al M. für Angewandte Kunst i al MACBA de Barcelona, grans sales, escales que s’entrecreuen, parets i sostres blancs... Tot un ambient ben postmodern.

A través de cinc museus hem fet un viatge des dels egipcis, grecs i romans, passant per l’Edat Mitjana, el Renaixement i les pintures italianes, fins a l’època moderna, postmoderna i contemporània. Un viatge no només de les obres, però també dels seus edificis. I després de la passejada, ara podem anar a fer un Kaffe und Kuchen (cafè i pastís), tan típic a Alemanya a mitja tarda, a una de les cafeteries dels museus.