Rèquiem per als intermitents difunts

Fa ja temps que la majoria dels conductors, almenys els del nostre país, que són els que jo conec més, s’han pres molt seriosament el tema de la contaminació lumínica que la societat actual pateix, tot i que són legió els qui no poden pagar el rebut de la llum. I són precisament aquests els que s’han pres tan seriosament el tema de la contaminació lumínica, els que promocionen també, l’avorriment visual de les nostres ciutats, ja que fa molt, molt de temps que no es veuen en funcionament aquelles llumetes de color taronja que abans els conductors feien servir quan volien indicar si volien girar a la dreta o a l’esquerra. Fa temps que aquests conductors han decidit que no calen tantes llumetes, i que sense aquestes llumetes amb intermitència, la resta de conductors no es distrauran, ja que per això ja tenen el Whatsapp al volant i, inclús, alguns cotxes els llegeixen els missatges que els envien. A més a més, s’ho han pres tan seriosament que no només no fan servir els intermitents a la ciutat sinó que tampoc volen causar molèsties en carretera o autopista oberta. Per acabar-ho d’adobar, són tan bona gent que mitjançant el no-ús dels intermitents fan que els cervells dels conductors que els envolten treballin per esbrinar cap a on decantaran; en benefici, doncs, dels exercicis de memòria. I com que tot són beneficis, inclús molts cotxes oficials tampoc els posen.
