Quan parlem de Frankfurt parlem de Goethe. Aquí va néixer un 28 d’agost de 1749, i avui comencem la ruta per la seva casa i museu. L’autor de la famosa novel·la Die Leiden des jungen Werthers (Les desventures del jove Werther) va estudiar primer dret i va ser funcionari de la Cort de Weimar, però pel que és més conegut és per ser el capdavanter del Romanticisme alemany, l’iniciador del moviment Sturm und Drang (Tempesta i ímpetu). Aquest moviment prenia el sentiment com a tema central, tot contraposant-lo a la Il·lustració, i per tant, a la raó. Només cal dir que un dels seus referents va ser Shakespeare. Allà mateix també hi trobem el Goethe-Museum, una col·lecció de pintures alemanyes de l’època.

Si anem baixant cap al riu Main, i passant per la plaça del Römer, trobarem la segona parada, el Museu d’Història de Frankfurt. Compta amb una col·lecció de llibres antics i maquetes de la ciutat de diverses èpoques, a l’Edat Mitjana, abans de la 2a Guerra Mundial, després i en l’actualitat, i també hi trobem part de l’antiga muralla, mobles, ceràmiques... Una part del museu és la torre anomenada Rententurm, imagineu-vos una torre quadrada de tres pisos amb una teulada en punta. A l’època medieval i moderna servia com a protecció de la ciutat, però també era el lloc on els vaixells mercants pagaven les taxes portuàries a la ciutat. A la planta superior podrem jugar amb un programa interactiu de les campanes. Hi ha l’opció de marcar el Dom (la catedral), la Nikolaiskirche (església de Sant Nicolau) i la St. Paulskirche (església de Sant Pau), i triar l’hora del dia o la celebració que es vulgui, i se sent com toquen les campanes que hem triat a l’hora o moment escollit.

La nostra tercera parada serà precisament la Paulskirche, aquest recinte va tenir un paper destacat a la història d’Alemanya, aquí va ser on entre el 1848 i 1849 es van reunir els primers delegats del Parlament alemany, els que serien els primers representants dels lands triats lliurement. Es considera tot un símbol de la democràcia.

Ara ens dirigim cap a la Museumsufer (la Riba dels museus), on visitarem el Museu de la Comunicació i el del Cinema. El de la comunicació ens portarà per un viatge que començarà amb les primeres formes de comunicació, des dels senyals de fum i els miralls, passarem pels jeroglífics i els primers alfabets. I llavors entrarem al món dels carruatges del Kàiser que repartien correspondència entre les ciutats i necessitaven diverses jornades o setmanes de viatge per anar de nord a sud. Un apartat que vaig trobar especialment interessant va ser el dels codis i l’encriptació, com l’exemple del matemàtic Turing, que va fer una aportació incalculable per decantar la victòria cap als aliats, tot desxifrant codis encriptats.

L’exposició sobre la comunicació continua amb el telèfon, la ràdio i la televisió, és molt curiós veure grans aparells i mecanismes primerencs d’aquests enginys. I finalment el viatge arriba a l’era d’internet, dels mòbils i de les noves tecnologies de la informació.

I parlant de comunicació i imatge, enllacem amb la cinquena estació de la ruta museística, el Museu del Cinema. Les primeres tècniques per copsar la imatge i el moviment, els jocs visuals, les màquines de retratar, les càmeres. Vaig trobar interessant que passessin escenes de les primeres pel·lícules que van rodar Lumière o Méliès. Ben conegudes són La sortida dels obrers de la fàbrica o L’arribada del tren a l’estació. Hi ha una anècdota que explica que el primer cop que es va projectar aquesta pel·lícula, al veure com arribava un tren, la gent de la sala va espantar-se i va sortir corrent. A la segona planta es poden veure projeccions temàtiques. Hi ha quatre pantalles on es projecten escenes similars de diverses pel·lícules. Per exemple: escenes d’una cafeteria i gent rient, l’arribada d’un cotxe amb actors famosos a Hollywood, finals de pel·lícula que acaben amb una persona dalt d’un turó, una posta de sol i un arbre; personatges volant, etc.
De Goethe, història, comunicació i cinema... i les aventures continuen!