Semblava impossible, sí, però finalment, el nostre ja no tan flamant president s’ha pogut reunir amb l’altre president, el que és a Madrid, en funcions i amb molts dels seus que li fan sobrevolar punyals i el partit li queda buit de tanta gent imputada. Sí, Puigdemont, el de veritat, no el simulador radiofònic, ha entrat al Palau de la Moncloa i s’ha vist amb un Rajoy que, de fet, no pot decicir res de res i tampoc és que importés gaire el tema, ja que d’un referèndum d’autodeterminació, del procés i tal i qual, ja se sap, que ni Rajoy ni cap subsecretari de segona, en voldrà sentir a parlar mai. El pobre Rajoy, però, que encara no s’havia posat en els 23 punts que Mas li va presentar en el seu dia, s’ha emportat, de ben segur, l’ensurt de l’any quan deu haver vist que ja no eren 23 els punts reivindicatius del president, sinó que s’havien doblat fins a 46. I això de coses del dia a dia, perquè d’allò altre, d’allò que ens ha de portar a Ítaca, ja hem quedat que li deu haver entrat per una orella i sortit per l’altra. Sigui com sigui, amics lectors, queda clar que no hi ha res impossible en aquesta vida, només que una rata morta faci un niu dintre la cua d’un gat viu, i finalment, tots dos presidents, sense quasi poder ni l’un ni l’altre -el de casa perquè no tenim ni un cèntim i l’altre perquè està en funcions-, almenys han pogut berenar junts, fer-se la foto i de la resta, doncs a veure-les venir.