Avui Montblanc dóna el tret de sortida a la 29a Setmana Medieval. Des de fa mesos que s’han estat preparant tots els actes, esdeveniments i detalls per tornar a fer lluir la Vila Ducal i transportar-la a l’Edat Mitjana, a l’època en què Joan Amades en el seu Costumari Català ens explica que va tenir lloc la Llegenda de Sant Jordi.
És tot un orgull veure com any rere any s’aconsegueix dur a terme, tant acuradament, aquesta celebració amb tot el seguit d’actes i espectacles que ens ofereix. I, siguem sincers, a tots ens fa il·lusió participar-hi, ja sigui vestint-nos, formant part de la comitiva, participant al mercat, posant les banderes al balcó, anant a una taverna, assistint als actes, ajudant en el que calgui... Cadascú en formarà part a la seva manera, triant com volem implicar-nos, escollint assistir aquí o allà, també transportant el que calgui, cosint, estant a la caixa, mirant que tot funcioni, etc.

La suma de les petites i grans aportacions de tothom han anat construint la totalitat de la Setmana Medieval. Quan un passeja per Montblanc durant aquests dies percep l’entusiasme en l’ambient. I és que el caliu de la gent, la dedicació i la il·lusió són peces clau per entendre l’èxit de la festa.

Aquest any precisament el dia de Sant Jordi és dissabte, i per tant la concentració d’actes el farà un dia encara més especial. Tots esperem amb candeletes l’Entrega de la rosa i la representació de la Llegenda de Sant Jordi. Però, a més, durant tot el dia veurem roses amunt i avall i gent triant llibres.

I ja que som en aquesta data, seria bo recordar que el dia 23 d’abril de 1976 va tenir lloc una efemèride periodística rellevant. Per a tots els que ens dediquem al món de la comunicació és una data a tenir en compte, perquè aquell dia va aparèixer una nova capçalera al mapa periodístic de Catalunya, va néixer el diari Avui, el primer diari en català després de la dictadura franquista. Va ser tot un esdeveniment, que va sumar-se a les revistes en català que ja existien, i que va omplir el gran buit que suposava, fins llavors, no tenir una publicació diària en llengua catalana. I precisament demà, dia 23 d’abril del 2016, el diari celebra els 40 anys.

El diari Avui va aparèixer amb un bon suport popular, moltes persones se n’havien fet accionistes. Fa poc, en un programa de Catalunya Ràdio han explicat l’anècdota que, per tal que els catalans que formaven part del Casal Català de Caracas poguessin rebre el primer exemplar del diari, aquell 23 d’abril del 1976 al matí es van enviar 5.000 exemplars cap a l’Amèrica del Sud.

I ara que hem fet una ullada a l’any 1976, podem veure amb perspectiva com ha canviat el món del periodisme al llarg de tots aquests anys. Capçaleres que han desaparegut, que s’han fusionat, o que han aparegut noves, el salt al món digital ha canviat la manera com entenem el periodisme, la immediatesa, els comentaris, els blogs... En pocs anys hem estat partícips d’una transformació que continua.

Amb tot, molts som els que gaudim de les lectures en paper, ens agrada tenir els diaris físicament a les mans, sentir l’olor de la tinta, l’olor de llibre nou, i fullejar el volum que ens hauran regalat per Sant Jordi, per després endinsar-nos en una lectura atenta, entretinguda o formativa.

Sant Jordi és un dia punter en la venda de llibres, és, potser, el dia de la gran venda. No obstant això, llibres, diaris i revistes els tenim a mà durant tot l’any, i fora bo recordar-ho. Anar a la biblioteca i a les llibreries és un costum que molts hem adquirit ja des de petits, amb els primers contes, amb les primeres novel·les amb què vam conèixer altres mons, històries i aventures, els llibres de poemes, descobrint Estellés o Martí i Pol o el teatre de Guimerà i, ja de més grans, amb un interès creixent per l’assaig i les biografies, pels llibres d’història i d’art.

Demà tots continuarem construint la tradició, el dia 23 d’abril el fem nosaltres, amb l’alegria de la rosa, els xiuxiuejos dels llibres i els somnis llegendaris.