El nostre president va visitar, tal com comentàvem en la nostra anterior edició, aquell home de la trista figura anomenat Rajoy (bé, de cognom), i posteriorment, tothom anomenava com un dels punts més importants que s’havien tractat el de la necessitat de desjudicialitzar la vida política entre les dues institucions, l’estatal i la del nostre país. Doncs bé, com deu haver pogut comprovar el nostre president, la paraula de don Mariano, doncs això, dura menys que una ràfega de vent, no en va és un home que calla i ja se sap que qui calla és que alguna cosa té entre mans, i ell, per molt poc que mani, té tota una gran brigada amb molt poder, que és l’aparell de l’Estat, que ha fet fa ja temps l’aposta de tornar a centralitzar tant sí com no la major part de les competències que encara els resten a les autonomies. I, és clar, just sortir el nostre president per la porta de la Moncloa, ells ja tenien ben clar que presentarien recursos d’inconstitucionalitat a més lleis encara del nostre parlament; lleis que curiosament afecten el benestar dels homes i dones del país. Però ja se sap que quan estàs en una mena de guerra psicològica contra una comunitat rebel tot s’hi val, i ells tenen ben assumit que a Catalunya ni aigua. Per tant, faria bé el nostre president de continuar anant a la nostra i veure fins a on arriba tot plegat. I, és clar, tot plegat només pot arribar a la nostra llibertat.