La revetlla del 2010 la vam passar dalt d’un vaixell, que podria haver-se anomenat Virginia de Churruca, en record de la nau que havia fet el mateix recorregut cinquanta anys enrere. A bord, les copes de cava i la tradicional coca de Sant Joan es barrejaven amb un sentiments d’èpica i enyorança, d’història i de futur, com els que ens trobem sovint al Liceu Renouvier.    

En aquesta ocasió el rumb ens portava a Sardenya, per retrobar aquell Alguer que ens descobrí el reusenc Eduard Toda des de Càller, a finals del XIX. El 1960 tingué lloc una nova expedició, “Lo Viatge del Retrobament”, impulsada pel vallenc Pere Català Roca, gràcies a qui també es conserven nombroses fotografies de l’esdeveniment. L’objectiu no era altre que la redescoberta dels vincles comuns. El viatge, va ser una experiència vital que va marcar molts dels aleshores nens o joves algueresos, com recordaven emocionats anys després. De fet, el dia de l’arribada del buc, foren molts els que s’aproparen al port per veure aquella efemèride. La connexió perduda podria mantenir-se novament.

D’aquesta manera, mig segle després, era el moment idoni per recuperar la gesta i ampliar el coneixement de la població i les seves personalitats il·lustres, que havíem iniciat amb un viatge llampec l’estiu anterior, també a finals de juny. On havia queda el fil de la catalanitat associativa d’aquella Palmavera de la primera dècada del XX, sota influència de la Renaixença? Quins records tenia la gent d’aquells primers nuclis del catalanisme d’abans de la Primera Guerra Mundial?

Si Vicens Vives escrivia el mateix 1960, a les pàgines de Serra d’Or, que detectava un cert miracle valencià, en referència a la generació fusteriana que s’articulava, podia haver-hi ara, a l’Alguer, un moviment cultural potent?

I a partir d’aquí, les preguntes que podien anar sorgint eren moltes. Quins haurien de ser els principals ingredients d’aquest moviment? Quin seria el millor discurs per apropar-se als sectors socials que fins ara han obviat la qüestió, tot i la importància econòmica dels vincles i el turisme? Què era allò més urgent que calia guardar per als propers anys? Com es podia teixir la ciutat amb el continent? Què en pensaven les noves generacions? Com hi podíem contribuir? Certament, les respostes eren molt més complexes que tot això, però calia pensar-hi i ho volíem veure de ben a prop, en un Alguer on el rugbi i l’excursionisme desperten passions.

Les postes de sol, a la platja algueresa, i els passejos de vesprada, entre les torres del bastió i els carrers estrets del nucli històric, eren l’escenari idoni per a les reflexions obertes, de fons, la banda sonora imaginada la composaven les cançons del cantautor Pino Piras, que ens deixà massa d’hora, i la veu de Franca Masu, plena de sensibilitat. Sopàvem en una de les seves places. A la taules de la terrassa, amb el bon temps, ens passarien les hores.
L’endemà, ja de dia, era una bona ocasió per apropar-nos a la Catedral de Santa Maria, allà on els algueresos poden trobar-hi la Moreneta, la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que mostra, de nou, aquest lligam entre els diversos territoris de parla catalana. Ens havien dit que a tocar de la seu eclesiàstica, podríem trobar-hi, anys enrere, un sastre de fortes conviccions. També ens havien parlat d’un barber musical, que volíem conèixer. I és que els oficis quotidians eren el dia a dia d’uns activistes culturals que guardaven biblioteques a la rebotiga.   

Així les coses, aquest divendres 29 d’abril el Museu de la Vida Rural inaugura l’exposició La Vida Rústiga a l’Alguer, en què Irene Coghene i Mauro Mulas, del Centre Excursionista de l’Alguer, presentaran tot un seguit d’eines i estris propis de la vida de campanya. També es podrà veure l’audiovisual editat per la delegació algueresa de la Plataforma per la Llengua, L’últim seller, dedicat a Carmelo Budruni, el darrer dels basters del municipi.

De fet, ara farà 6 anys, l’Espluga de Francolí també va acollir la presentació d’una guia de vins de l’Alguer. Així, els amants del món vitivinícola tenen una excusa més per fer-hi una escapada de cap de setmana o guardar-se uns dies de l’estiu. La ruta marítima sempre és una bona opció, ara que les aerolínies han deixat de ser santes, com cantava Claudio Sanna.