Ausiàs March va ser armat cavaller el 1419. Al llarg de la seva vida va participar en campanyes a Sardenya i Còrsega, a favor del rei Alfons el Magnànim, i posteriorment contra els pirates de Sicília. Una de les quatre grans Cròniques, la de Ramon Muntaner, ja explica una campanya semblant duta a terme un segle abans. Fins i tot és nomenat Falconer Major del Rei i a conseqüència dels seus èxits se li concedeix, entre d’altres, el ducat de Gandia, i participa en les Corts de Montsó i de Morella, el 1436 i el 1437, respectivament. A partir d’aquells anys March deixa la vida de les campanyes, es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, l’autor del Tirant lo Blanc, i comença la seva gran producció literària.

Alguns dels seus cicles poètics, com el de Plena de seny i el de Llir entre cards, són ben coneguts. Potser actualment gràcies a una versió cantada de Raimon, una de les poesies més populars de March és “Veles e vents”. S’hi explica un viatge per mar, ple d’entrebancs, on demana als vents que l’ajudin a arribar a port. El començament fa així:

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nudrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

És a dir, amb una adaptació ràpida i lliure, que les veles i els vents compleixin els meus desitjos, fent camins inestables per la mar, el mestral i el ponent s’armen contra ells, el xaloc i el llevant els han d’ajudar, amb els seus amics, el gregal i el migjorn preguen al vent de tramuntana que sigui parcial quan bufi i que tots cinc compleixin el meu retorn. Bullirà el mar com la cassola al forn, canviant el color i l’estat natural i mostrarà voler mal a tot el que sobre ell s’aturi. Grans i petits peixos correran a recer i buscaran amagatalls secrets: fugint del mar, on neixen i viuen, i sortiran cap a la terra, com a remei.

I el poema continua tot dirigint-se a l’estimada, “Amor, de vós io en sent més que no en sé…”, és a dir, el poeta és conscient dels seu amor, que l’entén millor pels sentiments que no pas per la raó.

Un ús modern de la lletra seria la del grup musical valencià La Gossa Sorda, que va incloure el vers “Bullirà la mar com cassola en forn” en una de les cançons “Quina calitja”, que fa referència a l’escalfament del clima.

La literatura catalana medieval és anomenada, també, el segle d’or. La poesia del segle d’or és, en conseqüència, brillant i plena de possibilitats expressives, lingüístiques i interpretatives.

Ausiàs March, com a poeta d’aquella època, comparteix i porta a l’extrem aquestes característiques comunes, fins al punt d’innovar, crear composicions fortes i realitzar obres mestres. Així, el punt distintiu, singularitzant i que posa March al punt de mira d’historiadors, lingüistes, literats i medievalistes és la seva capacitat per expressar de manera diferent el que fins aquell moment havia estar un reiterat amor sensual, retòric i amplificat envers la dama.

El poeta posseeix la particularitat d’escriure a una dama real, a una dona que no idealitza ni tracta imaginàriament. Entre l’obra trobem els cants d’amor i els de mort, el cant espiritual i l’obra moral. La temàtica porta a pensar en l’interès de March per la transcendència, però, sobretot, un interès primordial a reflectir l’amor, no en va ell mateix es considera el més gran amador.

Important és el fet que March introdueix la llengua catalana, oblidant els provençalismes, a l’hora d’escriure la seva obra; a més a més, la riquesa lèxica, les comparacions i les fortes metàfores configuren un univers expressiu ample i modèlic. Aquestes característiques van donar projecció i prestigi literari a la llengua, van donar-li veles e vents.