Fa anys a les andanes del metro de Barcelona s’hi podia llegir un anunci que tenia aquest eslògan: “La feina mal feta no té futur, la feina ben feta no té fronteres”. No només era a les andanes, però recordo que gent m’explicava que l’havia vist allà sempre que agafava el metro i que els havia marcat. D’alguna manera crec que molts el tenim ben present a l’hora de posar-nos a fer feina, és una frase que sempre m’ha fet pensar en l’esforç i la constància.

De la mateixa manera, també recordo una altra sentència que es va fer ben famosa i popular, i que va en la mateixa línia. Era en un anunci d’una cervesa i d’un club de futbol molt coneguts, i s’acabava amb aquesta idea: “La feina ben feta ni té fronteres... ni té rival.”

És bo recordar aquests conceptes quan treballem. Saltar-se etapes, buscar dreceres, aparèixer en llocs de sarau fàcil, fer bombo de la buidor, potser fa arribar amunt ràpidament, però la caiguda pot ser estrepitosa. Però quan tenim clar què volem fer, quan tenim i escoltem propostes, quan decidim posar-nos-hi de debò, fem feina, veiem que funciona, tenim un objectiu, un projecte, i el tirem endavant i el fem créixer, la satisfacció final quan assolim la fita és ben gran.

El món educatiu té avui en dia reptes importants. Ens trobem enmig de canvis socials, tecnològics, una evolució constant de les formes d’aprenentatge, unes bases que volem transmetre a les noves generacions, perquè coneguin el que considerem necessari educativament. Les llengües, les matemàtiques, la història, les ciències naturals, la física, l’art, etc. I també és important que els alumnes sàpiguen on viuen, coneguin el seu entorn, puguin reconèixer-se i formar part de la comunitat, de la col·lectivitat.

Els bons projectes que es duen a terme en el món educatiu són cabdals en el desenvolupament dels infants i adolescents, i de la societat en general, perquè ells seran els adults de demà. És ben sabut que en altres països, com els nòrdics, amb Finlàndia al capdavant, donen un alt valor a l’ensenyament, a les escoles i instituts, als mestres i professors. I suport suficient a la comunitat educativa per assolir els seus reptes amb garanties.

És per tot això que quan es duen a terme bons projectes que inclouen una triangulació tan interessant com la llengua i la literatura catalanes, les arts plàstiques i audiovisuals, i l’arrelament i cohesió social dels alumnes el repte és encara més alt, i quan s’assoleix amb èxit, els resultats són extraordinaris.

Si ens parem a pensar-ho ens adonarem que en moltes ocasions els mestres i professors són models per als alumnes. Sigui conscientment o inconscient ells també van forjant el caràcter dels nois i noies, amb la manera d’explicar, amb els mitjans amb els quals ensenyen, amb el clima de grup, comunicatiu i de treball que s’estableix, amb les dinàmiques d’aprenentatge. Al costat de família, amics i entorn social. De la mateixa manera, tots recordem també professors concrets que ens han marcat. Per la manera tan didàctica com ens explicaven les lliçons, per la passió que posaven a la feina, perquè van organitzar una sortida o excursió en què vam anar al teatre, a un museu o a una altra població. O perquè van engegar projectes engrescadors en què vam poder aprendre tot coneixent el nostre voltant, un àmbit cultural, desenvolupar la creativitat i, actualment, també desenvolupar projectes transmèdia, amb les noves tecnologies. I fer tota aquesta feina de la millor manera possible, buscant l’excel·lència. Quin va ser el professor o professora que us va marcar a vosaltres? Quin projecte que vau fer a l’escola o institut recordeu com a més interessant i amb què vau aprendre força coses? Ens calen mestres i professors amb bona predisposició, que liderin projectes que facin descobrir i estimar una disciplina, una àrea de coneixement, l’entorn, el país, que els ajudin a conèixer-se i a treballar en equip, amb què puguin aprendre i gaudir. I és que en l’educació i en tots els àmbits la feina ben feta no té fronteres, tampoc té rival i, moltes vegades, té premi, com passa any rere any amb els premis Baldiri Reixac. Felicitats!