Si ara féssim un viatge en el temps cap al passat trobaríem que un dia al matí hi hauria un nunci que es plantaria a un carrer de la nostra vila i després del toc de trompeta anunciaria el mercat que començaria a les 10 h, per exemple, i que podríem trobar-hi peix del dia i això i allò. O ens explicaria que un carrer estarà tallat, o que ha començat el termini de tal tràmit, o que faran ball a la plaça. Qui anunciaria això i tantes altres coses seria el nostre pregoner llegint el ban municipal. I ho faria periòdicament, sempre que hi hagués algun esdeveniment interessant al poble. Si continuéssim aquest viatge i poc a poc ens atanséssim cap al present, sentiríem que de bon matí sona per la megafonia de la vila la Santa Espina, que donaria pas al pregoner, i en acabat, un nou fragment de la mítica tonada.

Avui en dia aquesta bonica i acollidora tradició es manté en diversos llocs. Recordo que fa temps n’estàvem parlant amb uns amics, quan de sobte comencem a sentir de fons un pregó. D’on venia? Resulta que un amic havia gravat al mòbil el del seu poble i l’havia posat per il·lustrar la conversa. I ens va comentar que de tant en tant l’escoltava, que li feia il·lusió. També recordo que fa temps, convidats per uns amics, vam anar a passar uns dies en un poble lleidatà. Un d’aquells matins, mentre ens anàvem llevant, vam sentir ben a prop la cobla enregistrada, i tots vam fer, ep, atenció que comença el pregó! Sempre és interessant saber què passa al poble.

I actualment hem arribat al tercer estadi: utilitzant les noves tecnologies s’han creat aplicacions per a mòbils i tauletes per poder rebre el pregó directament. Una bona idea per a tots aquells que vulguin informar-se dels fets rellevants que tindran lloc al nostre entorn. Hi ha diversos municipis catalans i de la Conca mateix que ja l’utilitzen, i a partir d’ara també podrem estar informats del que passi a la vila ducal.

I si parlem de tradicions que ara s’han reconvertit amb l’ajuda de les eines informàtiques, també podem parlar de l’imaginari folklòric i tradicional que sortosament hem sabut anar recuperant en les darreres dècades.

Si ens introduïm en el món de la festa i ens fixem en les figures del seguici, ens trobarem amb elements que s’han mantingut al llarg del temps, o d’altres que els tenim datats i que consten que eren presents en la festa fa segles, però que temporalment van deixar de ballar, perquè van ser cremats durant les guerres dels Segadors o del Francès, o d’altres vicissituds. Si ens centrem en un dels casos, trobarem que hi ha una figura datada del 1579 i que es va reprendre fa 35 anys, el 1981: és l’Àliga de Montblanc. I per celebrar aquesta efemèride es va organitzar una bonica jornada de retrobament d’àligues el passat 15 de maig tot convidant les figures alades d’altres comarques.

I si parlem del bestiari del ric folklore popular no hem pas d’oblidar la bona feina i diversió que aporten també la Mulassa i el Drac, així com també l’Àliga petita, el Drac petit i la Mulasseta, les bufones versions del bestiari festiu per als més menuts. Cal recordar que la Mulassa de Montblanc és la més antiga de Catalunya, datada de l’any 1381, i actualment reparada el 1981. També el Drac es va tornar a incorporar al bestiari el 1981, però l’original està datat del 1586. Pel que es veu el 1981 va ser un any ben fructífer, és quan es va recuperar el bestiari i també quan van reaparèixer els actuals Nanos.

I ben aviat hi haurà una nova incorporació al bestiari del seguici de Montblanc, la Cucafera. Aquesta figura de l’imaginari festiu tornarà a ballar després d’una llarga pausa, perquè es recuperarà del segle XIV, quan està documentada. Sembla que durant les Festes de la Serra d’aquest setembre en podrem tornar a gaudir. Quan parlem del bestiari no hem d’oblidar els grallers, la caixa de percussió i el bombo que els fan ballar, així com els portadors, els dimonis que acompanyen el Drac i tota la gent de les colles que any rere any, festa rere festa, s’ocupen de fer lluir aquests éssers tot fent-los desfilar per la vila.