Recordo que finals de maig durant molts anys equivalia a època d’exàmens. Aquell parell de setmanes en què es concentraven totes les proves, i a vegades en coincidien dues o tres el mateix dia. Setmanes en què no hi havia temps per res més que per estar pendents del proper control. Quan ja havíem acabat l’examen de català, l’endemà teníem el d’història a primera hora del matí, i el de matemàtiques abans de dinar, i el dia següent filosofia, i l’altre ciències de la terra, i així anar fent. De fet, setmanes abans començàvem a repassar els temes, individualment a casa o algunes vegades en grup.

Quan un feia 2n de batxillerat, els exàmens de maig eren només una preparatòria dels que vindrien, potser els exàmens més importants fins a aquell moment, la que tradicionalment s’anomena selectivitat o prova d’accés a la universitat (PAU). Acostumats com estàvem a la concentració de proves, aquell juny tocava encarar set exàmens en tres dies. Les tres llengües, les dues matèries troncals d’especialitat, i després a triar entre història o història de la filosofia, i a escollir entre les dues optatives d’especialitat.  
Als exàmens de català hi podíem trobar textos ben diversos, alguns dels quals sobre l’univers, un article d’en Sergi Pàmies o d’en Quim Monzó, un fragment de La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda o d’El violí d’Auschwitz, de Maria Àngels Anglada, una anàlisi d’en Palau i Fabre o un text esportiu, entre tants d’altres.

A les proves d’història de la filosofia hi havia set filòsofs candidats a sortir a l’examen, on finalment n’hi acabarien apareixent dos, un any potser eren Plató, Epicur, Descartes, Hume, Kant, Marx i Freud els candidats. I finalment ens examinaríem de fragments del Fedó de Plató i del Discurs del mètode de Descartes. Però un altre any potser era un text d’Aristòtil que calia analitzar, o s’hi afegia Nietzsche, Heidegger, Stuart Mill, etc.

A història es podia triar per exemple entre un text de Valentí Almirall o el Diari de sessions de les corts. Un discurs d’Azaña, de Cánovas, de Marcel·lí Domingo o de Frederic Escofet, entre tants i tants altres textos i discursos, mapes i quadres per interpretar.

Si ens ho havíem preparat bé, quan s’acabaven els exàmens es tenia la sensació de feina ben feta, de descans. En aquell moment era una de les tasques més grans que havíem assolit, i n’estàvem orgullosos, però amb la perspectiva del temps vèiem com allò era només el començament de tot el recorregut, de la universitat, de tants aprenentatges, dels grans treballs, de més exàmens i formació acadèmica.

Fa uns anys van canviar el sistema de qualificació de les proves i el tant per cent que valia cada examen de les PAU, la nota final ja no era sobre 10, sinó sobre 14. Amb una fase obligatòria amb cinc proves (les tres llengües, una a triar entre història i història de la filosofia i una d’especialitat) i una fase voluntària (on es pot triar d’avaluar-se de fins a tres matèries d’especialitat, per pujar nota). Així que es poden fer els cinc exàmens obligatoris, sis, set o fins a vuit.

Així que tots aquells que enguany fan la selectivitat deuen haver subratllat amb fosforescent els tres dies de juny en què es desenvolupen les proves. Ja deu fer setmanes que estan estudiant, aquelles tardes llargues davant dels apunts, fent resums, esquemes... i recordant quan al llarg del curs els professors tot explicant un tema els deien, atenció, que això surt a selectivitat.

Els dies dels exàmens s’han de planejar bé, disposar de suficient temps per arribar al centre on es facin. Encara recordo anècdotes que m’han explicat sobre això. Fa força anys, el primer dia de PAU hi va haver una vaga de transports en una ciutat, i un noi que no ho tenia previst va haver d’anar corrent pels carrers durant una bona estona per arribar a l’examen, esbufegant. O gent que es deixa els bolígrafs, o que s’equivoca d’aula. Tenim temps, prenem-nos-ho amb calma. I només cal pensar que és cert que s’acaba l’etapa de l’institut, però en comença una altra, i aquests exàmens n’anticiparan d’altres que vindran durant els propers anys, si volem seguir aquest camí.