Anar en tren sovint és sinònim de dedicar el temps a treballar amb l’ordinador per aprofitar per avançar feina, o llegir un llibre que duem a la bossa, d’aquells que glossen una biografia, dels que ens expliquen en un assaig un fet actual o històric o d’aquells que ja tens ganes de saber com acabarà.

Depenent del tren, també es pot passar l’estona mirant la pel·lícula que han posat a les pantalles del vagó. A vegades, ja que es té aquesta estona, es deixen volar els pensaments, de tal manera que es pot arribar a idear un projecte per al futur, tot mirant per la finestra com s’estenen els camps davant nostre, i deixant reposar la vista sobre les muntanyes. Així, mentre mirem com solucionar alguna qüestió que ens ronda pel cap o pensem com encarar tal situació o tal altra, arribem a un dels nostres pensaments predilectes, la planificació. Planificar el cap de setmana, imaginar-nos què farem, com es desenvoluparà la sortida, els horaris, etc. O programar les vacances d’estiu, rumiem mentre triem el lloc de destinació, o on anirem primer, i després com ho enllaçarem amb la següent ruta. O construïm mentalment l’excursió que volem fer un dia proper, per la muntanya, o una celebració familiar, amb els amics...

En alemany hi ha una paraula que descriu molt bé la il·lusió que sentim quan pensem en l’esdeveniment feliç que passarà d’aquí poc: Vorfreude. Vor- és davant, abans, aquí seria el prefix d’anterioritat com el nostre pre-, i freude vol dir alegria, il·lusió, és a dir és la prealegria. Aquests són un dels pensaments més bonics. És aquella sensació que tenim els mesos abans de les vacances d’estiu, per exemple, en què estem fent feina però cada cop que ens imaginem a la piscina, d’excursió o a la platja apareixen les espurnes de l’alegria. També és la sensació que sents quan estàs planificant un casament, una celebració o l’aniversari d’una persona estimada.

Quan es tracta d’un aniversari a vegades acaba fent tanta o més il·lusió aquest procés a la persona que ho prepara que a la de l’aniversari. S’ha decidit celebrar-ho en un restaurant, així que només cal dedicar una estona a triar-ne un, webs, hi anem a fer un cop d’ull, recomanacions...? Ja el tenim, i ara pensem en el pastís, quan ens el menjarem? A les postres? Per esmorzar o berenar? El portem al restaurant? I llavors no hem d’oblidar les espelmes, o en portem tantes com anys fa la persona, o utilitzem el recurs de les espelmes amb xifres. Serà divertit. Els regals els hem comprat amb uns dies d’anterioritat, a vegades ja ens diuen què els faria gràcia rebre, llavors ho tenim més fàcil, d’altres hi anem plegats, i així passem una bona estona junts, o es vol que sigui sorpresa...

Què més podríem fer per completar el dia? Si a la persona li agrada el cinema, em sembla que anirem a veure una pel·lícula, si tenim un teatre, un auditori o una sala a prop, perquè no una bona obra o un concert?

Fem el que fem, segur que el que més il·lusió els farà, però, és que siguem amb ells, que acompanyem la persona que fa anys, i que hi siguem activament, amb ganes, aportant bon humor, harmonia, una bona conversa i, sobretot, felicitat. Una abraçada, per molts anys, i llavors vénen les cançons, els somriures, la brillantor als ulls. Els donem un detall, potser fet a mà per nosaltres, una peça que hem teixit pensant en ells, un llibre fotogràfic, potser una obra d’artesania, potser les entrades d’un espectacle, un llibre, un aparell tecnològic, un sopar, uns bitllets, potser altres coses, però l’important sempre serà que passem aquesta estona junts.

I mentre planifiques tot això, penses en la cara d’alegria que lluirà aquella persona, i vols que aquella alegria no s’esfumi quan acabi el dia, que continuï i es mantingui al llarg dels propers mesos.
Aquesta il·lusió pel que vindrà, aquesta Vorfreude és la que ens escalfa el cor, i ens dóna les millors idees, tenim ganes que passi i que passi molt bé, que no és altra cosa que ser conscients de la sort que és compartir els bons moments. L’aniversari ja és aquí, per molts anys!