Si fa ara una setmana feia referència a la malaurada situació d’aquesta llengua nostra, que s’anomena català i que s’ha convertit en l’idioma de l’avorriment, ja que només és present en tot allò que produeix fatic en el nostre dia a dia mentre que el castellà és present en tot allò que ens diverteix, amb especial menció de la desgraciada situació en què es troba, per exemple, en el món de les aplicacions mòbils, la cosa sembla que recula també, en el món del paper imprès. I tot plegat ho dic perquè aquesta setmana passada vaig anar a un conegut supermercat d’una no menys coneguda cadena d’alimentació alemanya, de la qual sóc client ja que aposten molt pels productes biològics i ecològics i vet aquí, que quan un servidor va acabar de pagar la compra, es va dirigir cap a uns plafons dels quals es podien agafar els típics fulletons d’ofertes (sí, aquells fulletons que tant de servei a nivell de lectura ràpida fan en els lavabos del país) i vet aquí la sorpresa que tots, absolutament tots, estaven impresos només en castellà. Vaja, si el món de la app mòbil ja era així, ara, en un tema en què les nostres autoritats sembla que sí que són competents, la cosa també estava en llengua castellana. La cosa, doncs, va aconseguir que la meva sospita d’idioma en situació d’UCI no marxés, i ja no els dic res quan en un call center com el d’una coneguda naviliera ningú, ningú, et pot atendre en català.