Fa ja uns dies que parlem sobre el tema del català i perquè per unes coses i les altres s’ha convertit en una mena de llengua rància, aspra per als joves i les generacions d’edat mitjana. Hem vist que en no tenir estat i per diferents causes, tot el que diverteix està en llengua castellana i, per contra, el poc grau d’autonomisme legislatiu que tenim fa que el català sigui l’idioma de les lleis, les multes i el que provoca que la selectivitat sigui tan complicada, en certa manera. Així, vídeojocs, apps, etc., el que fa passar bona estona, el que dóna bon rotllo està en castellà. Aprofundint en alguns detalls més, ens adonarem que una vegada el jovent sobretot, té assumit que català i diversió no rimen gaire, com que passar-se a l’anglès no poden per raons diverses i variades, doncs és clar, anuncis de discoteques, de macrofestes, de festivals electrònics… tot està en castellà. En canvi, excursions de llars de jubilats i en general, tot el que fa referència a temes més relacionats amb la tercera edat, ja tornen a estar en la llengua pròpia del nostre país. Així doncs, ja tenim un altre factor per aplicar al català; és, podríem dir, per la manera com es desenvolupa la societat, una llengua d’avorrits, gent d’ordre i vells. La música que mou els joves s’acompanya del castellà, la música dels festivals cultes,  la clàssica, les havaneres i d’altres, s’acompanya del català. I així anem tirant tots plegats.