En ruta a l’Alt Pirineu: a peu i a cavall

Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Fer una excursió per alta muntanya és una experiència que ens apropa més intensament a la natura, sobretot si habitualment no vivim entre muntanyes. Hem triat l’Alt Pirineu, al Pallars Sobirà, com a escenari per fer una ruta, i com a punt d’inici la capital, Sort. L’excursió circular ens portarà per camins pirinencs tot travessant els bonics i petits pobles d’Olp, Pujalt, Enviny, Bressui i tornada a Sort en poc més de cinc hores, amb una parada per dinar inclosa.
La ruta la farem per una part de la vall d’Àssua i prop de la vall Fosca, dues valls que van ser protagonistes de dos capítols d’El Foraster de TV3. Comencem a Sort, la població que comparteix nom amb el Pont de Suert, ja que sort és una derivació de suert, que ve del basc antic, i vol dir ‘pont’. Passa sovint que quan ja no es reconeix el significat d’una paraula, com suert, el topònim del poble pot arribar a incloure la paraula anterior i la nova, de manera redundant, com en el cas del Pont de Suert (el pont del pont), i també passa a la Vall d’Aran (aran vol dir ‘vall’ en basc).
Anem pujant pel bosc i al cap d’una hora arribem a Olp; com altres pobles de la zona, consta de dos nuclis, el de la Força, que podria ser una antiga fortificació, i el del poble pròpiament; a més, Olp compta amb la Pleta, el barri modern. Tot això tenint en compte que la vila té uns cinquanta habitants. Entre el poble i la Força hi ha una bona pujada on es van construir els rentadors, i on ara a la vora hi ha una taula tipus pícnic, que pot ser un bon lloc per dinar per als excursionistes.
Seguint la ruta, travessem un petit rierol i ens fixem en els cartells explicatius col·locats al llarg del camí sobre els tipus de papallones que es poden trobar a la zona. Quan arribem al següent punt, a Pujalt, un poble del terme d’Enviny, veiem que compta amb el Museu de les Papallones de Catalunya. Aquí es van filmar diverses escenes de la pel·lícula Les Veus del Pamano, basada en la novel·la de Jaume Cabré. Continuem el camí i ens fixem en un prat on pasturen cabres i també uns animals amb el coll ben llarg que recorden les llames d’Amèrica del Sud. Caminant, caminant, arribem a Enviny, a la vall de Montardit. El topònim ve del llatí In vicino (en el veïnat), ja que és un nucli veí de Sort. Està construït sobre el pendent de la muntanya, i per tant amb carrers que formen unes bones baixades. Dalt de tot antigament hi havia el castell. Baixem el carrer, i és curiós perquè no ens hem trobat ningú en tota la ruta, i no serà fins al final que veurem un pagès amb el tractor i, a la sortida del darrer poble, Bressui, trobarem una dona regant les plantes.
Bressui és l’última parada abans d’arribar a Sort; el topònim prové d’un nom propi germànic, Bergsind o Bergsuin, que conté la forma Berg, és a dir, ‘muntanya’. Tot caminant pensem en Verdaguer, i ens transportem a l’època de la Renaixença. Pensem en les excursions a peu pel Pirineu que va fer al segle XIX i la sensació que devia tenir en passar per camins com aquests, per aquestes i altres valls, amb paisatges tan espectaculars, i trobar-se la gent dels pobles i escoltar-ne les històries. Sens dubte una de les millors inspiracions per crear tan bona poesia.
Al cap d’una estona ja tornem a ser a Sort, fi del viatge, però prèvia de l’excursió a cavall que ens espera el dia següent a la vall de Manyanet, al Pallars Jussà. Anar amb cavall és una experiència en si, però també per les proves o fases que sense adonar-se un va passant a l’hora de muntar, conèixer consells de seguretat com posar-se el casc, els peus als estreps, fer exercicis d’equilibri en marxa, agafar les regnes, com comunicar-se amb el cavall, posar-se en marxa, girar, aturar-se, anar al trot, etc., i també conèixer les característiques dels tipus de cavalls i saber més sobre la seva alimentació, veure el paisatge per on passegem, en el nostre cas, per boscos de pi roig, pi negre i avets. Anem per la vall de Manyanet, just al sud del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La tranquil·litat i el silenci, el paisatge, la qualitat de l’aire i la frescor dels aromes naturals ens acompanyen durant la ruta.
La ruta la farem per una part de la vall d’Àssua i prop de la vall Fosca, dues valls que van ser protagonistes de dos capítols d’El Foraster de TV3. Comencem a Sort, la població que comparteix nom amb el Pont de Suert, ja que sort és una derivació de suert, que ve del basc antic, i vol dir ‘pont’. Passa sovint que quan ja no es reconeix el significat d’una paraula, com suert, el topònim del poble pot arribar a incloure la paraula anterior i la nova, de manera redundant, com en el cas del Pont de Suert (el pont del pont), i també passa a la Vall d’Aran (aran vol dir ‘vall’ en basc).
Anem pujant pel bosc i al cap d’una hora arribem a Olp; com altres pobles de la zona, consta de dos nuclis, el de la Força, que podria ser una antiga fortificació, i el del poble pròpiament; a més, Olp compta amb la Pleta, el barri modern. Tot això tenint en compte que la vila té uns cinquanta habitants. Entre el poble i la Força hi ha una bona pujada on es van construir els rentadors, i on ara a la vora hi ha una taula tipus pícnic, que pot ser un bon lloc per dinar per als excursionistes.
Seguint la ruta, travessem un petit rierol i ens fixem en els cartells explicatius col·locats al llarg del camí sobre els tipus de papallones que es poden trobar a la zona. Quan arribem al següent punt, a Pujalt, un poble del terme d’Enviny, veiem que compta amb el Museu de les Papallones de Catalunya. Aquí es van filmar diverses escenes de la pel·lícula Les Veus del Pamano, basada en la novel·la de Jaume Cabré. Continuem el camí i ens fixem en un prat on pasturen cabres i també uns animals amb el coll ben llarg que recorden les llames d’Amèrica del Sud. Caminant, caminant, arribem a Enviny, a la vall de Montardit. El topònim ve del llatí In vicino (en el veïnat), ja que és un nucli veí de Sort. Està construït sobre el pendent de la muntanya, i per tant amb carrers que formen unes bones baixades. Dalt de tot antigament hi havia el castell. Baixem el carrer, i és curiós perquè no ens hem trobat ningú en tota la ruta, i no serà fins al final que veurem un pagès amb el tractor i, a la sortida del darrer poble, Bressui, trobarem una dona regant les plantes.
Bressui és l’última parada abans d’arribar a Sort; el topònim prové d’un nom propi germànic, Bergsind o Bergsuin, que conté la forma Berg, és a dir, ‘muntanya’. Tot caminant pensem en Verdaguer, i ens transportem a l’època de la Renaixença. Pensem en les excursions a peu pel Pirineu que va fer al segle XIX i la sensació que devia tenir en passar per camins com aquests, per aquestes i altres valls, amb paisatges tan espectaculars, i trobar-se la gent dels pobles i escoltar-ne les històries. Sens dubte una de les millors inspiracions per crear tan bona poesia.
Al cap d’una estona ja tornem a ser a Sort, fi del viatge, però prèvia de l’excursió a cavall que ens espera el dia següent a la vall de Manyanet, al Pallars Jussà. Anar amb cavall és una experiència en si, però també per les proves o fases que sense adonar-se un va passant a l’hora de muntar, conèixer consells de seguretat com posar-se el casc, els peus als estreps, fer exercicis d’equilibri en marxa, agafar les regnes, com comunicar-se amb el cavall, posar-se en marxa, girar, aturar-se, anar al trot, etc., i també conèixer les característiques dels tipus de cavalls i saber més sobre la seva alimentació, veure el paisatge per on passegem, en el nostre cas, per boscos de pi roig, pi negre i avets. Anem per la vall de Manyanet, just al sud del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La tranquil·litat i el silenci, el paisatge, la qualitat de l’aire i la frescor dels aromes naturals ens acompanyen durant la ruta.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres

