S’apropa l’agost i per a molts això és sinònim de vacances. Alguns perquè és el mes en què tanca l’empresa i per tant, el mes que tenen lliure. Aquest és el cas de moltes universitats, que aprofitant que no hi ha classes i que hi ha menys gent dins dels edificis, fan tasques de manteniment, arreglen una paret, el circuit elèctric, pinten alguna zona, canvien mobiliari o el que calgui. En la majoria dels casos, durant tres o quatre setmanes a tot estirar, només es pot accedir a la Universitat amb carnet de professor o investigador. Una altra qüestió són les biblioteques, aquestes sí que estan obertes tot l’any i a tothom, fet que garanteix el servei de recerca bibliogràfica als investigadors i estudiants, i també posa a disposició de tothom un bon lloc per anar a llegir, per fer treballs o per concentrar-se dins el món dels llibres i audiovisuals. Si es treballa en secretaries o departaments econòmics o jurídics d’aquestes institucions sovint es té reservat aquest mes per a les vacances, i així, tal com s’informa al mes de juliol en els e-mails que s’envien al personal de la Universitat, tancant aquestes unitats unes setmanes la universitat estalvia energia i despesa.

Si som treballadors d’altres tipus d’empreses segurament haurem negociat les setmanes de vacances, hi ha qui sap que si tria aquella i aquella setmana no tindrà cap problema, i quan tothom vol el mateix període s’ha de solucionar d’alguna manera. Sovint hi ha algú a qui li toca fer aquests equilibris, però amb l’experiència d’anys de quadrar dies i d’algun programa informàtic tot és més fàcil.

Un altre cas és el dels autònoms; depenent del sector serà més fàcil baixar la persiana per uns dies en una estació o en una altra, per més o menys temps, a vegades per tenir la sensació que almenys no es treballa durant uns dies, però sempre pendent de l’e-mail i les trucades. Si es té alguns socis potser es pot repartir, sinó, els equilibris hauran de ser més grans. Les persones que treballen per temporades o que busquen feina serien un altre àmbit, en què el concepte vacances o agost pot no existir si toca treballar, o pot ser no volgudament perpetu per a d’altres.

Recordo l’època d’estudiant a la Universitat, llavors els mesos de maig i juny eren els més intensos de l’any perquè es doblava la quantitat de feina, es volgués o no, la majoria d’exàmens s’acumulaven en aquelles dates, era l’època d’entrega de gairebé tots els treballs, i per molt aviat que es comencés a fer-los, normalment també s’havia de tenir en compte per l’examen o treball el temari que es donava fins a l’últim dia de classe, a finals de maig. I era llavors quan es podia completar totalment la feina. Els mesos de juliol i agost, per als que havíem treballat de valent, eren un regal.

Però encara més importants són aquests mesos en els infants. Tothom guarda a la memòria els records de ser petits i viure les vacances d’estiu com un paradís de natura, de platja o piscina, d’esbarjo i temps, aquest concepte tan anhelat, el temps per jugar, per descobrir, anar en bicicleta i d’excursió. Alguns anaven a casals d’estiu, d’altres unes setmanes de colònies d’anglès o de música, alguns altres a caus i esplais, i passaven les setmanes amb els pares, avis, cosins i tiets, o fins i tot amb els veïns, si els pares treballaven. Segurament un estiu ampli i llarg, amb la sensació d’infinitat, i al mateix temps de viure el dia, és el millor regal quan ets un nen o nena. Segurament s’hauria de fer més per les polítiques de conciliació de feina i família, i és que des d’un punt de vista dels infants, quina sort haver tingut aquests estius.

A algunes persones els agrada simplement tenir el temps per veure aquelles pel·lícules o sèries de televisió que fa temps que tenen pendents, aquests són els que seran molt feliços amb unes pizzes i un bon sofà. D’altres, però, tindran curiositat per conèixer el territori, tothom sap d’algun indret, a la vora o lluny de la seva vila, on encara no ha anat, i porta anys dient, un dia podríem anar-hi. Potser ara seria un bon moment? I d’altres que s’ho passaran d’allò més bé fent la ruta de les festes majors de les comarques properes, les orquestres i els concerts. O simplement un bon llibre en una terrassa, un suc de fruita a la mà i assaborir l’aventura literària.