L’últim dia de juliol érem a l’Espluga de Francolí. Davant de l’església Vella, al matí, hi havia plantades tres parelles de gegants, dues àligues, un senglar i tot un seguit de nanos, també hi havia els balls de bastons i els músics, les pubilles i representants institucionals. A la 1 en punt van començar a sonar les melodies festives i totes les figures van cobrar vida, una darrere l’altra, era l’inici del seguici.

Una volta animada i alegre pels carrers, balls, salutacions, música, i al cap d’una estona totes les figures es van retrobar davant de l’Ajuntament. Amb previsió pel fort sol del migdia vam poder gaudir de la festa sota les lones que anaven de banda a banda de la plaça. El diumenge de Festa Major va ser el dia del bateig de la nova àliga de l’Espluga, en Francolí, acompanyada per l’àliga de Montblanc, que va fer un vistós i àgil ball de salutació i va fer un parell d’ofrenes a en Francolí: la corona en forma de muralla i unes branquetes d’oliveres, gotims de raïm i d’altres plantes per al bec. La nova àliga va pondre uns ous amb regals, a dins de cada un hi havia una figura de l’àliga de mida petita, i cada una d’elles va ser ofrenada a diverses persones de la vila que havien contribuït a la recuperació d’aquest element del seguici. A més, també hi va haver caramels per a tots els nens i nenes. Les pubilles de l’Espluga anaven narrant i presentant els actes, i llavors va ser l’hora de seguir amb els balls, el dels elegants gegants medievals Beatriu i Ponç Hug de l’Espluga, el dels festius gegants de la Trinitat i el dels neolítics gegants Gorg i Spluc, amb el seu fill Blat. En Gorg representa el riu Francolí, l’esforç i la superació, i l’Spluc la cova i la cultura, ella porta un cabàs de plantes medicinals, fruits i herbes. Sembla ser que l’any que ve potser es podrien incorporar dues noves figures que acompanyarien els gegants prehistòrics, dos fills més que serien la Terra i en Pastor. I pel que fa als primers gegants, si volem conèixer més informació sobre na Beatriu de Bas i en Ponç Hug de Cervera, fundadors de l’Espluga de Francolí al segle XI, quan Ramon Berenguer IV els donà la carta de població, podem fer la ruta dels templers i hospitalers i també adquirir el conte El Caputxet, d’Antoni Carreras i Helena Rivero, que ho explica d’una manera ben divulgativa.

A continuació, la ballada va seguir amb el ball de bastons amb aquell ritme marcat i fent girs i moviments exactes, els nanos alegres i el divertit ball del senglar, amb saltirons tal com si fos un senglar real.

El dia següent a la tarda teníem marcat al calendari el concert d’en Joan Rovira. Vam conèixer aquest músic de Camarles l’estiu de l’any passat a Montblanc, quan va tocar al nou claustre de Sant Francesc, i ens va agradar tant que vam comprar-ne el cd, Peix sense espina. Durant aquest any les seves cançons ens han acompanyat en diverses ocasions, així que per les mateixes dates vam tornar a gaudir de la seva música en directe. I és que tal com ell canta, ens agrada estar segurs que mai és massa tard, sempre podrem anar a un concert seu, ara a les portes de l’agost, encara que aviat ja s’olorarà el setembre que canvia el temps al vespre. De fet, un dels temes que es tracten a les lletres és el de les persones que posen les coses fàcils, d’aquelles persones que no se sap com, però amb elles tot són solucions i no problemes, que sembla que tot flueixi i hi hagi pau. Són les persones definides amb el títol del cd, amb elles tampoc hi ha pinyol dintre l’oliva. Segur que en algun moment heu escoltat la cançó que va ser la banda sonora de la Via Catalana des de la Catalunya Nord al País Valencià, que porta de títol “Germans de llengua”, i és que uniren el sud i el nord, amb el cor i amb un somriure s’agafaren de la mà de l’Ebre a l’Empordà, des d’un català francès a un català valencià. I també retent un homenatge a l’Ebre amb l’emotiu “Lo meu riu”, que ens ha regalat la nostra identitat i aquest orgull de ser d’on som. I és que les festes majors, els concerts i les bones celebracions i reivindicacions ens criden, vinc cap a tu, vinc cap a tu i tot em sembla poesia.