Sopars a la fresca, dinars commemoratius, sopars de veïns, populars i de Festa Major. Totes aquestes varietats d’àpats a carrers i places en què un barri, un grup de veïns, una entitat o tot un poble s’ajunta per compartir unes hores plegats són un bon lloc per retrobar-se i passar una bona estona junts.

El dia 6 d’agost el barri de Sant Domènec de Montblanc va celebrar el seu sopar popular. Nosaltres ens hi havíem apuntat uns dies abans, quan estàvem en una terrassa de la plaça Major i vam trobar el full amb el programa de la festa del barri amb el sopar popular dissabte a dos quarts de 9. Que bé, aquests sopars són un dels actes que més ens agraden d’unes festes. Vam anar a comprar els tiquets a la perfumeria Vives; gràcies a la seva simpatia i bona atenció vam saber com funcionava tot. El sopar, que va ser una delícia, el feia el restaurant l’Ull de la Vila, i hi hauria també música en directe i rifa, què més es pot demanar?

El dia 6 vam compartir taula amb uns veïns molt agradables, una bona conversa d’art i amics mentre anàvem assaborint l’amanida de formatge de cabra, el bacallà a la cassola i el refrescant gelat. No hi van faltar fotos, les cançons i el sorteig de la rifa. Tot ben organitzat gràcies a una feina que a vegades no es veu, però que és imprescindible. I amb un bon caliu i un ambient distès.

Aquesta bona estona em recorda un dinar popular de la Festa del Pa amb Tomàquet a Santa Coloma de Farners, a la comarca de la Selva, on també vam trobar la complicitat dels nostres companys de taula, enmig de plats d’embotit i pa amb tomaca. També a Tarragona, a la sardinada popular que fan cada estiu per les festes de la Mare de Déu del Carme, és molt agradable dinar-hi. I a Mallorca, a l’Aplec del Pi de Sant Antoni a Pollença, també amb sardines i carn a la brasa, desenes de garrafes d’oli i centenars de llesques de pa i multitud de gent al camp per celebrar que aquella tarda es porta un pi cap a la vila, se’l fa desfilar per diversos carrers, se li treuen les branques, s’unta de sabó i es planta al mig de la plaça Vella, tot subjectant-lo amb cordes lligades als balcons. Tan alt com és el pi, pot superar els quatre pisos d’alçada. I a la nit, es tracta de veure quins joves aconsegueixen enfilar-se dalt de tot del pi sabent que, untat amb sabó, rellisca. I mentre diverses persones ho intenten, tota la plaça és plena d’espectadors animant els grimpaires, i IB3 ho retransmet en directe. Fins que algú no aconsegueixi pujar dalt de tot, on hi ha un gall i una bossa amb paperines, no s’acaba la festa, que si la pujada comença al vespre, pot durar fins ben entrada la nit. Els nostres amics mallorquins ens hi van portar algunes vegades, era divertit ser a la plaça i veure tot això i al dia següent, quan IB3 en feia la repetició, veure la mateixa escena des d’una altra perspectiva.

Prop de València hi ha el ja tradicional dinar de l’Aplec del Puig, que es fa el darrer diumenge d’octubre des dels anys seixanta. Allà es troben els valencians amb consciència de país. El dia complet comença de bon matí a València, on des de les Torres de Serrans es va pels camins de l’horta fins al poble del Puig, que es troba a pocs quilòmetres de la capital. L’aplec es fa als peus del monestir de Santa Maria del Puig, un lloc ben simbòlic, perquè va ser des d’aquí on el 1238 Jaume I va sortir per conquerir València. En aquest lloc s’han organitzat desenes de taules llargues amb paelles, i en un entarimat se succeeixen parlaments i concerts de joves grups valencians. Tot emmarcat per un seguit d’estands amb llibres i estudis sobre el País Valencià, literatura catalana, artesania i productes típics de la zona.

A Jesús, una entitat municipal descentralitzada de Tortosa, a mitjan juliol uns amics ens van convidar al sopar que feien per la Festa Major. Allí tampoc hi podien faltar les paelles i les rialles, la música i l’esbarjo. Van començar a cantar jotes de l’Ebre, garrotins i fandangos, i l’alegria es barrejava amb el bon gust de l’arròs del Delta.
De la mateixa manera que en aquests exemples d’arreu del país, en moltes viles de la Conca també fan un dinar o un sopar popular per Festa Major, o per la Festa Major del barri, o per una commemoració, o pel simple gaudi de trobar-se tots junts.