Si bé he posat per titular “un mes d’agost en què no es mou res”, aquest podria portar a l’engany si realment no sabem del tema de què parlem. Per exemple, si prenem de referència a don Mariano Rajoy, doncs bé, l’home sí que es mou. De fet, l’hem vist córrer per terres gallegues a la televisió, amb un estil molt seu, com una mena de robot, amb un postureig una mica forçat i ben poc graciós pel que fa al do que la natura li ha donat per a l’esport. Però l’home no només corre per terres gallegues, ell també llegeix un famós diari esportiu; comenta esports a la ràdio i fuma algun que altre puro mentre llegeix l’abans esmentat diari o mira qualsevol cursa ciclista per la tele a la tarda. En canvi, si parlem dels qui l’envolten, doncs sí, es mouen, es mouen de desesperació a veure si l’home es desespera d’una vegada i fa algun pas més dels que ha fet fins ara perquè se li apiadin i pugui formar govern. I és clar, ell, a banda de córrer, és més partidari de no fer res i deixar que les coses del seu voltant es moguin per si soles, per efectes quasi com la gravetat, que fa caure la poma de l’arbre. Sigui com sigui, fa una mica de riure veure el defensor de la “pàtria” taronja desesperat perquè algú el faci entrar en algun govern; el socialista apunyalat des de fa temps amb un arma del sud, que ja no gosa moure’s, i don Mariano, que segueix a lo suyo per aquests camins de Galícia.