Sempre m’han sorprès, en els darrers anys, les estranyes temporades d’estiu que es munten a les emissores de ràdio del nostre país, sobretot les dues que més escolto i que coincideixen a ser les emissores amb més audiència del país. M’explicaré. Resulta ser que l’estiu comença, oficialment, uns dies abans de Sant Joan, i les nostres emissores, sobretot les d’un conegut grup privat de comunicació, enceten la seva campanya d’estiu a mitjan juliol, quan ja fa dies que els homes i dones d’aquest país suen la cansalada de valent; és a dir, que fa dies que el sol pica. I després resulta que dies abans que s’acabi l’estiu, a començaments del mes de setembre, quan la calorosa estació meteorològica acaba a finals de setembre, les emissores ja enceten la nova temporada. Amb tot plegat, no creuen que alguna cosa no quadra?

A més a més, sobretot, en l’abans esmentat grup privat de comunicació els programes acostumen a ser els mateixos amb diferent locutor, pel que fa als directes, i els altres són refregits que a un ja li comencen a fer pudor d’oli de la paella. Amb tot plegat, com volen que els locutors estivals es facin un lloc dintre l’audiència si només els deixen fer durant cinc setmanes?

No és doncs d’estranyar que els locutors de temporada, ja el mes de gener, diguin en antena que estan estressats i que s’acabin fent tan pesadets de tant escoltar-los. En fi, coses de la ràdio.