La Serra artística de Palau Ferré

Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
En el marc de les Festes de la Serra d’enguany, en què se’n commemoren els 200 anys, és un bon moment per aproximar-nos a la festa també des d’un punt de vista artístic.

L’artista Maties Palau Ferré (1921-2000), nascut a Montblanc i que es traslladà a París i als Estats Units, tenia sempre present la seva vila nadiua, i com a una de les icones montblanquines, també la imatge de la Mare de Déu de la Serra. En un impressionant quadre va combinar totes dues idees i va representar la Mare de Déu de la Serra amb una gran corona que té la forma de les muralles de Montblanc. Aquesta imatge, diu la llegenda que va arribar a la vila dalt d’un carro camí d’una altra població de més a l’interior, i que quan va ser a Montblanc no va voler moure’s més, i per això es va construir el santuari aquí. Doncs per representar aquest moment, en el quadre la imatge es troba dalt de tres esvelts cavalls que la porten. És ben interessant observar el domini de la tècnica per part de l’artista, ja que els tres cavalls estan pintats amb la tècnica d’un sol traç, tots tres en una sola pinzellada contínua del primer a l’últim.

Aquest quadre va il·lustrar les Festes de la Serra del 1996 i del 2006, així com el llibre de la biografia de la fundadora i altres treballs històrics del monestir, l’exposició “Palau Ferré: Obra artística”, de temàtica religiosa, inaugurada tal dia com avui, el dos de setembre del 2006, amb la presència de l’arquebisbe de Tarragona, i els actes de comiat de la comunitat de clarisses el 2008.

Per a les Festes de la Serra de l’any 1996 Palau Ferré va crear un simbòlic segell vermell amb la imatge de la Mare de Déu pintada i envoltada amb una mandorla en forma de muralles i torres montblanquines. Les mandorles són ametlles místiques o aurèoles utilitzades en l’art romànic i bizantí, dins de les quals s’hi representen personatges sagrats. Aquest segell de la Serra està ple de significat, ja que l’estil homenatjava els segells lacrats vermells de l’Edat Mitjana i, a més, combinava la imatge religiosa amb la història medieval i el patrimoni i també símbol de la vila ducal, com són les muralles. En aquest sentit, és una obra artística que ens transporta a l’imaginari de l’època medieval recreant-ne l’ús de distinció, marca i poder que aquests segells significaven.

L’any 1987 Palau Ferré va donar al santuari de la Serra una obra amb uns esplèndids lliris i un colom blanc i blau celestial, envoltats d’una aurèola. En mossèn Palacín va definir aquest símbol com una de les expressions més profundes de l’obra d’en Maties. A partir d’aquest quadre se’n van brodar una casulla, unes tovalles i cinc estoles. A les Festes de l’any 2006 es va poder veure tot el conjunt complet. El monestir de la Serra també compta amb els quadres d’onze ciris pasquals, d’entre els anys 1989 i 1999, a excepció del 1993, quan Palau Ferré estava als Estats Units.

Dins de l’obra religiosa de l’artista present a Montblanc també caldria citar els llums de l’església del col·legi de la Mercè. La il·luminació representa una gran xarxa amb peixos en el seu interior fent referència al seu significat simbòlic i recreant l’al·legoria dels pecadors que van passar de no aconseguir pescar peixos a tenir-ne les xarxes plenes. Per citar només algunes de les obres properes a la Conca, trobem que a l’església de Vallfogona de Riucorb s’hi pot veure un elaborat i al·legòric viacrucis en ceràmica repartit en dotze estacions. I, per la seva banda, el monestir de Poblet compta amb un impactant santcrist en tons vermells.

L’artista Palau Ferré, que al cap dels anys va tornar a instal·lar-se a la seva estimada terra, va contribuir des del punt de vista de l’art a forjar el desenvolupament cultural de la vila i a enriquir les celebracions festives i commemoratives com la d’aquests dies, al voltant del 8 de setembre de cada any.
Les Festes de la Serra compten, doncs, amb aquesta història artística, que es complementa amb les altres històries culturals, religioses i festives que han anat configurant la celebració fins a on som ara.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres