Senyores i senyors, es veia a venir, i finalment don Mariano, que durant aquests dies ha anat de gran per la Xina, on ha anat per estar a la cimera dels G-20, va perdre la investidura i, de fet, en continuaria perdent, ara com ara, tantes com en fes, tot i el suport d’aquesta mena de partit de color taronja creat per salvar Espanya i intentar espènyer PP i PSOE, perquè aquests s’assemblin cada dia més a França en temes de centralisme i lingüístics que no pas a una Alemanya federal. I és que don Mariano no s’adona que ell és el problema, i no tant el partit de la gavina voladora qui hagi de tornar a governar. Dilluns deien en un conegut programa de ràdio que Espanya només era superada per l’Iraq pel que feia a rècord de dies sense govern i, de fet, senyores i senyores, què volen que els digui, tampoc es nota tant que no hi hagi un govern. De fet, Itàlia és un bon exemple de com prosperar i crear màquines útils per al dia a dia de la gent, sense que el govern històricament hagi pintat gaire dintre l’escena pública. També hem sentit dir que l’economia espanyola havia crescut una mica en els darrers mesos, precisament els mesos sense govern, i al final hi haurà, sens dubte, el perill que els ciutadans, als quals tant els toca allò que no toca, anar a votar tan sovint, vegin la classe política més com un problema que no pas com a gestors per trobar solucions.