Era divendres al vespre i vam anar al gran acte d’inauguració de les Festes, un espectacle ben travat i sorprenent, titulat Som. Una bona combinació de poesia amb teatre, música i amb una perspectiva històrica de les diverses festes de la Serra, amb montblanquins com a representants de cada data. Vam poder gaudir, també, de l’audiovisual Som, a partir dels trets que podem aplicar a la vila ducal, on diversos montblanquins anaven definint la personalitat de Montblanc. I a continuació la proclama poètica dels llocs i festes de la vila, que ens fan ser com som. Aplaudiments! I, finalment, l’emotiva carta sobre la creació dels gegants, i a continuació la preciosa dansa. Uns dansaires-gegants caracteritzats amb un mocador blanc i un recollit al cabell ella i un pergamí enrotllat i una camisa oberta com a capa vermella ell. Després no ens vam perdre la nit de cantautors a les muralles, una bona manera de gaudir aquest inici festiu.

Dissabte van tocar sardanes, van començar les interessants presentacions de llibres que se succeirien al llarg de totes les festes, i hi va haver la convidada dels veguers, enguany amb els gegants vells de Girona, a què va seguir el correfoc infantil. Al vespre, vam fer cap al cinema del Casal per veure l’obra de teatre sobre l’art de fer riure. El diumenge va ser un dia complet, els grans actes no paraven de succeir-se, el 2006 Montblanc va ser ciutat gegantera de Catalunya, i ara per celebrar-ho i també per commemorar els 35 anys dels Bestiari de Montblanc, hem tornat a tenir l’oportunitat de gaudir d’una gran trobada de gegants i bestiari. A més, enguany s’hi ha incorporat una nova figura, la Cucafera. A la tarda vam assistir al concert de l’orquestra de l’Escola Superior de Música de Catalunya, que ens va delectar amb unes peces clàssiques i amb bandes sonores de pel·lícules i sèries. 

Dilluns va concloure amb les havaneres, un concert la mar d’agradable, els cantaires ens van oferir un bon assortit musical que ens va transportar a les poblacions de costa i talment com si fóssim dalt d’un vaixell rumb a l’Havana. Esperem poder tornar a escoltar-los ben aviat. Dimarts al vespre vam ser al concert de la Mare de Déu de la Serra al santuari. Un gran esdeveniment amb peces molt ben triades que va comptar amb la coral Flor de Lis, el Cor Sant Joan de Lilla i l’orquestra Bachrock, i amb un esplèndid violí solista que va deixar tothom bocabadat. Dimecres vam tenir cercavila, pregó de festes, ballada, l’interessant programa Km 0, dedicat a Montblanc i a les Festes, i uns animats concerts. 

Dijous, 8, dia de la Festa Major, va començar amb les matines. Després seguici popular, i a la tarda hi va haver un dels actes centrals, la sortida de la imatge de la Mare de Déu de la Serra del santuari, l’ofici i tot seguit la processó de baixada. Divendres va comptar amb l’ofici, la ballada del seguici i la processó de retorn cap a la Serra, amb el moment àlgid en l’entrada de la imatge. Abans, però, vam anar a escoltar el Quartet Mèlt, unes veus exquisides que juguen amb les lletres de les cançons i el teatre.

Dissabte, 10, va ser el dia de la trobada de montblanquins fora vila. Tan ben organitzada, tan agradable. Primer la recepció per part de l’alcalde i la comissió de Festes, després repartits en tres grups vam fer una visita per l’exterior de les muralles, St. Miquel, Sta. Maria i el santuari de la Serra, amb l’ofrena. Tot seguit, va arribar el dinar, els retrobaments i la bona conversa, nosaltres vam gaudir d’allò més amb els nostres companys de taula. Al final cadascú va rebre un bonic detall de la trobada i tot es va amanir amb el vital grup de gòspel. A continuació, la tarda encara ens oferia més actes, el Vespre de les Arts, un format ben pensat, on vam poder gaudir de representacions artístiques i entrega de premis. I els concerts dels aclamats Joan Isaac, Pi de la Serra i Maria del Mar Bonet, que van homenatjar Ramon Llull. 

Hem vist un tast de les ofertes culturals de primer nivell que s’han sabut concentrar magníficament en el calendari festiu. És un luxe haver pogut comptar amb tots aquests esdeveniments, així que cal agrair a les comissions l’èxit de la feina feta i en especial a Toni Cartanyà i Moix com a president.