Al final, pobret, se l’han carregat. Pedro Sánchez ha estat víctima d’una mort anunciada i el més gros del cas és que ha estat víctima d’una mort vampírica; d’una mort causada pels seus, pels de casa seva, a instàncies vagin vostès a saber de quin poder de l’Estat que, quan Sánchez va dir que s’havia de parlar també amb els catalans, es devia posar nerviós; molt nerviós. I així les coses, tot això passava mentre Rajoy es devia estar fumant un senyor puro a la Moncloa i llegint el diari esportiu o mirant algun canal esportiu de televisió, deixant passar, com sempre, el temps i amb el goig d’estar a punt de complir un any extra de mandat, gratis, sense gaire esforç i mentre els altres es barallen. I és clar, amb tot plegat, novament els nostres socialistes, els de casa, continuen als llimbs, sense saber a quin senyor servir i tenint la rebequeria que de tant en tant els agafa contra el seu amor i senyor, el PSOE.

Mentrestant, els senyors fiscals ja han dictat les penes que demanen per als nostres exgovernants, que van tenir la mala fortuna de permetre que el nostre país pogués votar el que vol ser quan sigui gran, aquell gran 9-N, en què tot i que només van anar a votar els favorables a la independència, sí que va ser una jornada històrica pel que va significar i per la por que més d’un va tenir que la policia espanyola es presentés als diferents indrets de votació.
També, potser, en el moment d’escriure aquestes línies, el Constitucional s’haurà carregat també la llei catalana de prohibició dels braus, i entre una cosa i una altra, creguin-me que un ja en té els nassos plens i que espero que siguem lliures i distreure’ns amb lo nostre.