El nostre himne nacional té com a tornada i com a expressió del seu origen pagès allò del “bon cop de falç…”. No en va, per alguna raó es diu Els Segadors. Doncs bé, mentre aquí anem cantant i donant-nos entre nosaltres més d’un cop de falç figuratiu, els poders de l’Estat, molt units ells i poc separats, tal com es pot veure, van fent de les seves i fent la punyeta a més d’un. Només cal veure, aquesta setmana, com a Montblanc mateix ha arribat un requeriment judicial per tal que el consistori informi si algú va treballar el dia 12 d’octubre, no fos cas que algú gosés profanar un dia que cap govern espanyol ha aconseguit que la població el senti seu i menys la gran majoria de la població catalana. De fet, encara me’n recordo, de jove, quan els molt espanyolíssims socialistes del PSOE van oficialitzar el 12 d’octubre, com un pobre servidor anava participant d’una campanya que es va organitzar per tal de repartir enganxines que més o menys posaven: “El 12 d’octubre no és la nostra festa nacional”. Però deixant de banda això, queda clar que, tornant a la justícia, els d’allà, els poders de l’Estat fan anar, sospitosament, molt més ràpida la justícia del que ens tenien acostumats a fer-nos creure; que si era lenta, que si hi havia tants casos damunt les taules dels jutjats amb anys de retard… Doncs no senyor, per a segons què, els poders de l’Estat fan anar la justícia com si el problema judicial s’hagués arreglat; la fan anar a temps de missatger i repartidor de paquets; i això, més que inaudit, sembla força sospitós si del que es tracta és de parlar d’un estat democràtic amb separació de poders.