El valor de les nostres històries
Segueix el compte d'Instagram de la Nova Conca fent clic aquí
Hi ha històries que poden ser llunyanes però que coneixem, potser provinents d’altres territoris i cultures, d’altres continents, fins i tot. Hi ha històries que ens són més properes, per proximitat geogràfica, per afinitat temàtica, per interès particular o col·lectiu. Aquestes són les nostres històries, segurament les que són més importants per a nosaltres. Hi ha persones que hi passen de puntetes, sense aturar-s’hi, vers la llunyania d’altres mons. Hi ha d’altres persones, però, que hi entren, que s’interessen pels esdeveniments, les històries i les persones amb qui viuen i que saben valorar la terra i la cultura pròpies.
Hi ha fets que passen a la nostra vila, a les nostres comarques i al nostre país. Els esdeveniments propers ens poden tocar més el cor. Conèixer aquella persona, haver passat pel carrer d’aquella història, haver vist això i allò, haver-ho sentit explicar. Tenir-hi interès perquè, en el fons, això és conèixer una part de nosaltres, perquè ens fa ser més complets, perquè ens defineix i ens omple.
La recerca dels fets propers i de les persones més rellevants del nostre entorn és una de les activitats més gratificants per a tot esperit tocat per la curiositat i les ganes d’aprendre i de compartir. El valor de l’entorn, del saber on vius, del conèixer.
Si parlem de la història, podríem parlar d’una gran diversitat de temes, però parlem, per exemple, de l’art a les muntanyes de Prades i d’inscripcions a Solivella, de capelles i masos del Cogul, fins als Torraires de Montblanc a finals del segle XIX, l’emigració de les muntanyes de Prades a la Conca a principis del segle XX, setmanaris catalanistes o les execucions de Sarral l’any 1937.
La història de l’art també ens brinda grans temes i persones. Del segle XIV el mestre Joan de Tarragona, dels mestres fusters de Vimbodí i l’altar que va desaparèixer, del Casal d’Entitats de Montblanc, del conjunt d’escultura barroca de Sarral o l’incendi de la seva església, de l’art de Palau Ferré i el poema que li dedicà Amorós Bayer.
També hi podem trobar homenatges i biografies, a l’escoltisme, a montblanquins de tota la vida, a historiadors de Vilaverd. El Museu Diocesà de Tarragona, i llibres per ampliar la bibliografia de la Conca de Barberà, de Vilaverd, etc.
Tots aquests articles diversos temàticament, rics de contingut i recerca ben feta són a la disposició de tots i es presenten aquest diumenge, dia 30 d’octubre, formen part de l’Aplec de Treballs, la revista anual del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.
Hi ha una coneguda frase que diu “qui perd els orígens perd identitat”, segurament molts l’hem sentida en un vers de la cançó de Raimon “Jo vinc d’un silenci”. Sembla que la va incorporar a la cançó a partir de les paraules de Joan Salvat Papasseit. En tot cas, era i és una frase popular que ens recorda que és necessari conèixer-nos, l’art, la història, el territori... per entendre qui som.
Recordo que un professor que vaig tenir fa anys un dia ens va dir una frase ben interessant: “No heu d’anar pel món com una maleta”. Volia dir-nos que les maletes van d’un lloc cap a l’altre sense veure ni escoltar res, que tant com van vénen, sense entendre, sense aprendre. És a dir, que nosaltres hem de viure i conèixer: tant el nostre poble com la nostra comarca com els nostres boscos i el país i la llengua, la cultura que s’hi fa, l’art i les festes, la música, etc. I quan viatgem a d’altres països mirar de copsar-ne la diversitat o les semblances, les aromes, els paisatges, però no ser una maleta.
Hi ha situacions més o menys quotidianes que a vegades quan s’hi para a pensar poden sorprendre, per citar-ne dos exemples: sovint hi ha el costum de voler viatjar com més lluny millor, que per si pot estar molt bé, però resulta que no s’ha pensat mai d’anar al poble del costat o haver fet l’excursió al pic més proper o a la font o haver visitat el seu museu de la vila o les seves festes. Una altra situació curiosa és a les cartes de vins d’alguns restaurants. A vegades n’hi ha una àmplia oferta, però sorprenentment cap del territori, fins i tot quan els més propers poden haver guanyat premis.
Diuen que conèixer és estimar, no perdem els orígens, guanyem identitat, no som maletes, valorem les nostres històries.
Hi ha fets que passen a la nostra vila, a les nostres comarques i al nostre país. Els esdeveniments propers ens poden tocar més el cor. Conèixer aquella persona, haver passat pel carrer d’aquella història, haver vist això i allò, haver-ho sentit explicar. Tenir-hi interès perquè, en el fons, això és conèixer una part de nosaltres, perquè ens fa ser més complets, perquè ens defineix i ens omple.
La recerca dels fets propers i de les persones més rellevants del nostre entorn és una de les activitats més gratificants per a tot esperit tocat per la curiositat i les ganes d’aprendre i de compartir. El valor de l’entorn, del saber on vius, del conèixer.
Si parlem de la història, podríem parlar d’una gran diversitat de temes, però parlem, per exemple, de l’art a les muntanyes de Prades i d’inscripcions a Solivella, de capelles i masos del Cogul, fins als Torraires de Montblanc a finals del segle XIX, l’emigració de les muntanyes de Prades a la Conca a principis del segle XX, setmanaris catalanistes o les execucions de Sarral l’any 1937.
La història de l’art també ens brinda grans temes i persones. Del segle XIV el mestre Joan de Tarragona, dels mestres fusters de Vimbodí i l’altar que va desaparèixer, del Casal d’Entitats de Montblanc, del conjunt d’escultura barroca de Sarral o l’incendi de la seva església, de l’art de Palau Ferré i el poema que li dedicà Amorós Bayer.
També hi podem trobar homenatges i biografies, a l’escoltisme, a montblanquins de tota la vida, a historiadors de Vilaverd. El Museu Diocesà de Tarragona, i llibres per ampliar la bibliografia de la Conca de Barberà, de Vilaverd, etc.
Tots aquests articles diversos temàticament, rics de contingut i recerca ben feta són a la disposició de tots i es presenten aquest diumenge, dia 30 d’octubre, formen part de l’Aplec de Treballs, la revista anual del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà.
Hi ha una coneguda frase que diu “qui perd els orígens perd identitat”, segurament molts l’hem sentida en un vers de la cançó de Raimon “Jo vinc d’un silenci”. Sembla que la va incorporar a la cançó a partir de les paraules de Joan Salvat Papasseit. En tot cas, era i és una frase popular que ens recorda que és necessari conèixer-nos, l’art, la història, el territori... per entendre qui som.
Recordo que un professor que vaig tenir fa anys un dia ens va dir una frase ben interessant: “No heu d’anar pel món com una maleta”. Volia dir-nos que les maletes van d’un lloc cap a l’altre sense veure ni escoltar res, que tant com van vénen, sense entendre, sense aprendre. És a dir, que nosaltres hem de viure i conèixer: tant el nostre poble com la nostra comarca com els nostres boscos i el país i la llengua, la cultura que s’hi fa, l’art i les festes, la música, etc. I quan viatgem a d’altres països mirar de copsar-ne la diversitat o les semblances, les aromes, els paisatges, però no ser una maleta.
Hi ha situacions més o menys quotidianes que a vegades quan s’hi para a pensar poden sorprendre, per citar-ne dos exemples: sovint hi ha el costum de voler viatjar com més lluny millor, que per si pot estar molt bé, però resulta que no s’ha pensat mai d’anar al poble del costat o haver fet l’excursió al pic més proper o a la font o haver visitat el seu museu de la vila o les seves festes. Una altra situació curiosa és a les cartes de vins d’alguns restaurants. A vegades n’hi ha una àmplia oferta, però sorprenentment cap del territori, fins i tot quan els més propers poden haver guanyat premis.
Diuen que conèixer és estimar, no perdem els orígens, guanyem identitat, no som maletes, valorem les nostres històries.
Trobareu més informació a l'edició en paper de la Nova Conca d'aquest pròxim divendres