Sí senyors, si la providència no hi posa remei, el senyor Mariano Rajoy, l’home que sense fer res ho aconsegueix tot, tornarà a ser reelegit president del Govern espanyol aquest dissabte o bé diumenge, i el que és més dur de tot plegat, amb l’abstenció dels socialistes; sí, aquells de “Pascual, aprobaré el estatuto que apruebe el Parlamento de Catalunya”. Sí senyors, mai una organització farcida de corruptes declarats i de presumptes corruptes en vies de ser-ho havia tingut tant de premi com tindrà el partit de la gavina aquest cap de setmana. 

I és que sempre, des de petits, ens havien dit que el bon comportament, la bondat, sempre acabava tenint premi, però no, en política espanyola, es veu que com més pinxo siguis alhora de fer-te ric, més recompensa tens, ja que ja pringaran per tu alguns subalterns, mentre el cap es pot dedicar a llegir un famós diari esportiu o comentar ciclisme i córrer de manera esperpèntica.

Tot, absolutament tot, li ha sortit rodat, demostrant al món que el “dontancredisme” funciona; ja li va funcionar en el famós congrés en què va superar doña Esperanza i a partir d’aquí li ha anat funcionant sempre, amb la complicitat dels seus inefables lacais del Consell de Ministres, i inclús ha manat, de propina, un any més. I mentrestant, el socialisme espanyol es va suïcidant i a partir d’aquí només queda pensar que tot plegat només ha vingut donat per alguna ordre d’origen superior que els socialistes han d’abstenir-se, prèvia liquidació del seu anterior secretari general, per tal d’anar a l’una davant el que li espera a Catalunya.