Senyores i senyors, jo també vull votar a les eleccions dels Estats Units d’Amèrica, i és que déu n’hi do la que es munta amb motiu d’aquestes eleccions. De fet, des de fa més d’un any que estem seguint tant si volem com si no, al minut, tot el procés electoral del peculiar sistema americà d’eleccions tant a la ràdio com a la televisió, a les xarxes… De fet, estic segur que hi ha moltíssimes persones que coneixen millor els respectius candidats a les eleccions nord-americanes, amb l’afegitó que quan aquesta Tribuna estigui a les seves mans ja se sabrà si hi ha president o presidenta, que no pas molts regidors del seu propi municipi. I és que el desplegament que els mitjans han dedicat a aquesta contesa és realment impressionant.

De fet, vist el desplegament, està ben clar que estem parlant d’unes eleccions, les que s’han celebrat al llarg d’aquest dimarts, dia 8, de la capital de l’imperi en què des del final de la Segona Guerra Mundial estem vivint; un imperi que, a partir del Pla Marshall, s’ha anat estenent cada cop de manera més descarada, fins al punt que han aconseguit, amb això del neoliberalisme, la globalització i tantes i tantes altres coses, que mengem gairebé com ells, que escoltem la seva música en detriment de la nostra, i en general que les diferències culturals es vagin desfent com un terròs de sucre dins d’un cafè, per ser tots perfectes fills d’un supermercat universal.

Per tant, com que tot el que fan m’influirà i els influirà a tots vostès, perquè no ens deixen votar a les seves eleccions i així podrem triar quin és el Cèsar que preferim perquè governi aquest imperi del món únic, d’un sol govern real?