Senyores i senyors, tot i que en anglès no es correspondria amb l’expressió “em tenen negre”, estic realment black amb el coi de la recentment incorporada costum nord-americana del Black Friday. I és que un servidor, molt oient de la ràdio, n’està realment fart, al final del dia, dels mil i un anuncis sobre el black de tal establiment i de l’oferta black de l’altre establiment, i d’uns dies ençà, tot està tenyit de black per tot arreu.

I és en aquesta tessitura que un es pregunta: cal que realment importem tot el que es fa als Estats Units? Curiosament, els ciutadans del supermercat més gran del món acaben d’escollir un president que és el més digne hereu d’allò d’“Amèrica per als americans”, i amb la ferma disposició de tancar tot el lliure comerç mundial, nosaltres anem i els copiem lo del Black Friday. Hem importat ja el Halloween; hem importat la major part del menjar brossa i ara només ens falta importar el Dia d’Acció de Gràcies; però tranquils, estic segur que amb temps i paciència, tot arribarà i com a mesells també matarem el gall dindi per celebrar aquest dia, en detriment del nostre gall del dia de Nadal.

I bé, quan arribi aquest setmanari a les seves mans, ja estarem plenament immersos en aquesta nova importació dels Estats Units i suposo que els telenotícies no estalviaran imatges de cues i gent frenètica per trobar ofertes que se suposa que només trobaran durant aquest dia; i això que s’han liberalitzat les rebaixes. Tot i així, les rebaixes no són black i els descomptes encara menys, per tant no queda tan cool i a partir d’ara tot serà black, black i més black.